Un aplec multitudinari

La diada de Canòlich 2025 es recordarà per l’anunci del ja Copríncep emèrit d’Andorra, Joan-Enric Vives, de la seva jubilació del servei episcopal i la proclamació de Mons. Josep Lluís Serrano i Pentinat com a nou Copríncep, però la festivitat no caurà en l’oblit perquè va ser una diada multitudinària.

“L’aplec significa per a tots els lauredians, siguin creients o no, un punt de trobada a l’any en un lloc molt emblemàtic per a nosaltres que és la veneració de la Verge de Canòlich”, explica la Teresa Areny, consellera de Cultura del comú de Sant Julià, que afegeix que el 31 de març és una data “en què és molt important ser-hi perquè és el dia que ens uneix”. “L’aplec és germanor, hi ha lauredians que veig dos cops l’any: per la festa major de la parròquia i per l’aplec”, expressa l’Ivan Duran, un lauredià membre de l’Esbart Dansaire de la seva parròquia.

L’aplec és un punt de trobada per a molts lauredians

Des de primera hora, els voltants del santuari es van omplir de cotxes i persones que van fer la pujada a peu per gaudir de la tradició. “Sempre ha sigut un aplec amb molta efervescència i on et trobes a tothom”, va assegurar Areny. “Ens encanta que tothom vingui a celebrar amb nosaltres la Mare de Déu de Canòlich i s’ha transformat en una festa nacional que aplega tanta gent com la diada de Meritxell”, expressa l’Ivan amb entusiasme. Una altra de les atraccions va ser la visita del santuari, on els fidels i curiosos van entrar per veure el seu interior o per demanar algun desig.

Un altre dels protagonistes van ser els pans de Canòlich, que van ser beneïts i que en qüestió d’hores es van esgotar les existències. Es van repartir fins a 5.500 pans. D’aquests 5.500, 300 eren sense gluten perquè els celíacs també poguessin gaudir de la tradició.

Moltes de les persones que es trobaven al santuari no s’imaginaven que l’esdeveniment canviaria amb l’anunci del Bisbat d’Urgell, que va agafar de sorpresa més d’un per la manera en què es va produïr el traspàs de poder.

La missa concelebrada va omplir totes les cadires, en un acte religiós on no van faltar les autoritats. També es va disposar de la presència de mitjans de comunicació de fora del país que no es van perdre aquest moment i que van estar expectants a tot el que succeïa a l’envelat. “Un poble sense tradició és un poble sense història”, va remarcar Areny, que va afegir que és l’única forma de preservar la història d’un aplec que continua sent multitudinari.