Nou revés judicial per als pisos turístics

La sala administrativa del Tribunal Superior ratifica la inadmissió a tràmit de la demanda formulada per l’Associació d’Empreses d’Allotjament Turístic i una societat mercantil contra la Llei de l’any 2022 per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, que paralitzava l’atorgament de noves llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT). La mateixa sala ja es va pronunciar al respecte el mes de desembre passat, quan els demandants van presentar un incident de nul·litat d’actuacions que va ser rebutjat, i ara es refusa de nou el recurs a aquesta darrera decisió.

La justícia sosté que es pretén quelcom no factible, la impugnació de la llei

La motivació de la demanda és el fet que la suspensió de les llicències implica que si el propietari d’un pis turístic el ven, amb la transacció l’habitatge deixa de poder destinar-se al lloguer de vacances perquè perd aquesta autorització. Una decisió que va revoltar el sector i que va motivar que l’1 de març del 2023 els empresaris reclamessin al Govern que “es declarés que les llicències de gestió i explotació d’habitatges d’ús turístic atorgades pel Govern, actualment inscrites al registre corresponent, eren plenament vigents i havien de mantenir els seus efectes, que no podien cancel·lar-se automàticament en el cas de produir-se un canvi de propietat”. L’executiu va inadmetre la demanda i ho han fet després les dues instàncies judicials ordinàries. La darrera decisió és de fa pocs dies. L’argumentació és “la inexistència d’un acte administratiu que afecti els recurrents, ja que s’està sol·licitant una interpretació hipotètica i futura de la llei per a un cas que encara no s’ha materialitzat”. És a dir, que el que s’hauria de dur als tribunals és un cas efectiu de pèrdua de llicència. I en aquest sentit torna a insistir el Superior. El tribunal exposa que els recurrents pretenen que s’interposi un recurs d’inconstitucionalitat des de la jurisdicció ordinària amb l’objectiu que el TC es pronunciï sobre si la llei respecta o no els preceptes de la Carta Magna. Però replica que en tot cas aquesta és una facultat dels tribunals i que “la llei ha de ser d’aplicació imprescindible per la causa”, però que aquest no seria el cas, sinó que el que es busca és una acció d’impugnació directa de la llei que no està prevista al sistema judicial. Per això la sala administrativa es ratifica en la decisió anterior: “El tribunal ha donat resposta a les pretensions [dels recurrents], complint-se l’exigència de correlació entre allò sol·licitat a la jurisdicció i allò que aquesta va decidir, altra cosa és que no sigui del grat de les avui recurrents.”