Més de 170.000 persones acumulen punts de jubilació de la CASS

Andorra es troba davant un desafiament estructural i a llarg termini per garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions. Segons la memòria anual de la CASS, ja són més de 170.000 persones menors de 65 anys les que han cotitzat en algun moment de la seva vida laboral al sistema i han acumulat punts de jubilació. Aquestes persones encara no cobren cap prestació, però representen un compromís latent que tensiona l’equilibri financer de la branca de jubilació.

La taxa de dependència baixa a 3,22 i amenaça l’equilibri econòmic

Aquest volum inclou tant residents actuals com no residents. Una part significativa d’aquests cotitzants ja no viu a Andorra, però conserva punts acumulats en el sistema. Tot i que alguns podrien no arribar mai a percebre una pensió –per no assolir el mínim de punts requerits o per no sol·licitar la jubilació dins del sistema andorrà–, la seva existència obliga la CASS a tenir en compte escenaris de risc i provisions a llarg termini. Qui no ha assolit el mínim de cotització exigit per rebre una pensió mensual de jubilació té dret a cobrar el capital acumulat de cop en el cas de tenir dret a una pensió d’un import inferior al 5% del salari mínim. Aquest mínim és de 15 anys cotitzats (180 mesos).

Residents

La diferència entre residents i no residents és clau per avaluar la pressió real sobre el sistema. Els residents actius i amb carrera laboral estable són més propensos a completar els anys necessaris per obtenir una pensió contributiva plena. En canvi, molts dels no residents acumulen períodes discontinus o curts, que poden derivar en pensions molt baixes o, directament, inexistents. No obstant això, el sistema ha de preveure la possibilitat que aquests punts siguin activats en forma de prestació, especialment si la legislació manté requisits mínims d’accés baixos.

La pensió mitjana de vellesa es va situar en els 781 euros mensuals

En conjunt, aquestes més de 170.000 persones havien acumulat 146,3 milions de punts a final del 2024. Aquesta xifra resumeix de manera clara l’envergadura del compromís que la CASS arrossega. A mesura que passen els anys i la població envelleix, el nombre de beneficiaris augmenta i, amb ell, també el valor mitjà de les pensions. Aquest escenari genera una tensió progressiva sobre els recursos del sistema, ja que la seva principal font de finançament continua sent les cotitzacions dels treballadors actius.

El desembre passat la pensió mitjana de vellesa era de 781 euros mensuals, lleugerament superior a l’any anterior. Les dades evidencien la persistència d’una bretxa entre els ingressos reals i el llindar considerat digne per mantenir una qualitat de vida acceptable durant la jubilació. Les pensions d’invalidesa, per la seva banda, se situen encara per sota, amb una mitjana de 709 euros mensuals, i les de viduïtat, de 410.

El vincle entre anys cotitzats i quantia percebuda és un altre element clau. Més de la meitat dels pensionistes actuals han cotitzat entre 21 i 35 anys, fet que els situa dins d’una franja de prestació d’entre 700 i 1.400 euros mensuals. Aquells que han treballat durant més de 35 anys tenen una mitjana de 1.467 euros, mentre que els que no arriben als 10 anys de cotització perceben quantitats inferiors als 232 euros, molt per sota de les necessitats mínimes. Aquest últim grup és especialment vulnerable i depèn sovint de complements no contributius finançats directament pel Govern, el cost dels quals ha estat d’uns set milions.

Amb 15.875 pensions de vellesa actives l’any passat, el sistema ha registrat un increment respecte al 2023. Aquesta tendència, juntament amb la baixa de la taxa de dependència fins a 3,22 –és a dir, poc més de tres cotitzants per cada pensionista–, alerta sobre una futura pèrdua d’equilibri entre ingressos i despeses. Aquest desequilibri entre cotitzants i jubilats no és només una qüestió demogràfica, sinó també estructural. L’informe precisa que la disminució de la taxa és conseqüència de l’increment de la població passiva i la revaloració de les pensions tot i la recuperació econòmica i de població activa. Sense reformes, el sistema podria entrar en dèficit tècnic ja l’any 2026, fet que implicaria utilitzar recursos del fons de reserva de jubilació per garantir les prestacions. Les projeccions actuals apunten que aquest fons podria esgotar-se l’any 2041 si no es modifiquen paràmetres com l’edat de jubilació, el factor de conversió dels punts o la base de cotització.

Despesa

Actualment, la branca de jubilació absorbeix una despesa anual de 141 milions d’euros. L’increment respecte al 2023 està directament vinculat a l’augment del nombre de jubilats i a l’entrada al sistema de persones amb carreres laborals completes, les quals generen pensions més elevades i, per tant, un cost global més alt. Aquestes prestacions més altes, si bé són fruit de cotitzacions més llargues, també contribueixen a l’encariment del sistema.

El model andorrà de pensions es basa en un sistema de punts: cada treballador acumula punts segons la seva cotització durant la vida laboral. A l’hora de jubilar-se, aquests punts es converteixen en una pensió mensual mitjançant un factor de conversió establert anualment. Aquest mecanisme permet ajustar les prestacions a l’esforç contributiu, però també requereix una gestió precisa i una revisió constant dels paràmetres per assegurar l’equilibri financer del sistema.

La seguretat social proposa el foment de la natalitat i immigració com a solucions temporals, “que no resolen els desequilibris estructurals”. Remarca que la taxa de substitució de les pensions és baixa (33,15%) a causa dels baixos nivells de cotització i salaris, i l’augment de les cotitzacions no garanteix la sostenibilitat a llarg termini.