CREU ROJA ANDORRANA
El cens de socis era accessible
Protecció de Dades confirma la possibilitat d’accés de la junta a la llista d’afiliats i voluntaris, que contradiu el relat de Marrugat
Alexis Estopiñán, davant la seu de la Creu Roja.
El procés electoral de la Creu Roja no va ser del tot equilibrat. Després de la victòria de la candidatura continuista encapçalada per Vicky Marrugat, el seu contrincant, Alexis Estopiñan, va manifestar al Diari una sèrie de mancances en el procés que donaven cert avantatge a la majoria guanyadora. Entre elles, Estopiñan va denunciar que “no teníem accés a les llistes dels socis i voluntaris”, però l’actual presidenta de l’entitat, en declaracions posteriors, va matisar que “cap candidatura hi va tenir d’accés, ja que les dades estan protegides per la normativa de privacitat”. Tanmateix, l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA), el mateix organisme que Marrugat va usar per justificar-se, ho ha desmentit.
“Quan portes dos barrets, pots actuar de bona fe, però sense adonar-te’n escombres cap a casa”
En declaracions al Diari, l’APDA recorda que el responsable del tractament és aquell que determina les finalitats i els mitjans de com es gestionen les dades personals, tal com estableix l’article 4.9 de la Llei 29/2021 qualificada de protecció de dades personals (LQPD).
“Si s’haguessin fet els canvis de la federació a l’estatut avui no estaríem parlant d’un conflicte”
“En cas que la junta de la Creu Roja sigui qui determina les finalitats i els mitjans del tractament de dades personals, es considera que serà el responsable de tractament, i, per tant, pot tenir accés a aquestes dades personals”, detalla l’APDA al Diari, afegint que l’accés ha de respectar els principis de minimització, integritat i confidencialitat, i que no necessàriament tots els membres de la junta hi tenen dret, sinó només aquells amb competències establertes als estatuts.
Ara bé, els estatuts de Creu Roja Andorrana no defineixen en cap article les competències específiques dels membres de la junta respecte al tractament de dades personals. Aquest buit normatiu implica que no hi ha cap limitació interna expressa que restringeixi l’accés de la junta al cens i, per tant, s’entén que l’òrgan responsable n’era legalment competent. L’article 6.7 només estableix que els membres han d’estar registrats segons la normativa interna i la legislació andorrana en matèria de protecció de dades, però no regula qui pot accedir a la informació ni en quines condicions, deixant aquesta facultat implícita a la junta directiva, tal com apunta l’APDA.
La candidatura de Marrugat, en aquell moment la junta vigent, tenia accés al cens. Tot i això, el secretari general de la junta i membre de la candidatura guanyadora, Joan Sauri, va assenyalar al Diari que el procés electoral “ha estat net, equànime i neutral per a les dues candidatures, rebent tota la informació detallada al mateix moment i sense cap diferència”. I va afegir que “no es va facilitar la llista a cap candidatura per evitar una il·legalitat en no tenir consentiment explícit dels socisi i voluntaris de facilitar les seves dades”. Sauri va sentenciar que “em consta que la candidatura de Marrugat mai var tenir accés a cap llista”.
Per la seva banda, Alexis Estopiñán reconeix que no plantejaran cap impugnació, però referma la necessitat que el pròxim procés electoral transcorri sense anomalies. “No seria motiu per impugnar”, assegura Estopiñán. Segons ell, les regles del joc van ser dissenyades a mida per part dels que ja estaven al capdavant de la institució. “Hi havia regles que es van posar perquè ells estaven fent dues coses alhora: gestionant la Creu Roja i, al mateix temps, presentant-se com a candidatura”, explica Estopiñán.
Una de les crítiques es dirigeix a Sauri. “Era el secretari general de les eleccions i, al mateix temps, candidat. Eren jutge i part”, denuncia Estopiñán, tot afegint que “quan portes dos barrets al mateix cap pots actuar de bona fe, però sense adonar-te’n acabes escombrant cap a casa”.
Pel que fa a cens, Estopiñán qüestiona la consulta de Protecció de Dades, tal com va afirmar Marrugat que havien fet. “Van demanar-ho a un delegat perquè els digués el que volien sentir”, lamenta. “S’ha fet molt de mal pel camí i era innecessari. Però ja està”, sentencia Estopiñán.
LA NORMATIVA OBVIA ELS CRITERIS DE TRANSPARÈNCIA
Un dels apunts més significatius fa referència a la millora dels procediments electorals, que haurien d’assegurar “transparència, accessibilitat i participació informada”. Els estatuts andorrans, en canvi, no desenvolupen cap mecanisme que garanteixi l’accés igualitari al cens electoral, ni el vot electrònic.
A més, una altra recomanació essencial ignorada és la creació d’un comitè d’auditoria independent per supervisar la gestió i els processos interns. La seva absència suposa que no hi havia cap òrgan imparcial amb capacitat per vetllar per la igualtat i la legalitat del procés electoral. La federació internacional recomana establir un màxim de dos mandats consecutius, per evitar la perpetuació en els càrrecs i fomentar la renovació, però l’estatut actual permet reeleccions indefinides.
“Si Creu Roja Andorrana hagués incorporat les recomanacions de la federació internacional quan les va rebre, avui no estaríem parlant d’un conflicte, sinó d’un procés electoral transparent i indiscutit”, ha apuntat Estopiñán.