L’EFA alerta que la inversió forana no genera nous llocs de treball

L’Empresa Familiar Andorrana (EFA) va alertar ahir, davant la comissió del Consell General que prepara la reforma de la Llei d’ordenament del territori i urbanisme (Logtu), que el 94% dels metres quadrats d’obra nova autoritzats el 2024 s’han destinat a la venda, una dada que exemplifica la tendència creixent de mercantilització de l’habitatge a Andorra. L’entitat adverteix que aquest fenomen no tan sols respon a l’interès dels compradors locals, sinó que es veu fortament influenciat per l’especulació internacional i la presència d’empreses sense arrelament al país. L’EFA va manifestar que la inversió estrangera, especialment vinculada a l’adquisició d’immobles o a la creació de societats patrimonials, no té un impacte positiu directe en la generació de nous llocs de treball. S’ha posat èmfasi en el fet que moltes de les empreses creades són “comptes propis” o estructures administratives que no impliquen contractació laboral ni activitat econòmica productiva dins del país.

“Gent molt arrelada a Andorra prefereix vendre i comprar a fora davant la inseguretat jurídica”Daniel Armengol, President de l’EFA 

L’entitat considera fonamental definir un model de país compartit, a partir del qual es puguin establir polítiques coherents d’urbanisme i habitatge, adaptades al volum i al perfil de la immigració realment necessària. Aquest model, segons l’entitat, hauria de servir de base per planificar el creixement a mitjà i llarg termini. A més, Armengol va subratllar que l’oferta de pisos no acompanya el creixement de població activa. Entre el 2023 i el 2024, Andorra ha guanyat 1.874 nous residents, però només 468 habitatges han sortit al mercat.

“La incertesa del marc legal està reduint l’oferta d’habitatge a mitjà i llarg termini”Daniel Armengol, President de l’EFA

“La inseguretat jurídica sobre els lloguers fa que els propietaris prefereixin vendre els immobles en lloc de llogar-los. Quan el marc legal és incert, vendre es converteix en una opció més segura i, en conseqüència, estem veient una reducció de l’oferta d’habitatge a llarg termini”, va explicar, tot afegint que la inseguretat jurídica generada per canvis constants en la normativa desincentiva la construcció de pisos de lloguer. “Gent molt arrelada a Andorra prefereix vendre el que té i comprar a fora”, va assegurar. Aquesta situació es veu agreujada per processos administratius i judicials molt lents que generen desconfiança entre els propietaris.

Entre les propostes destacades, l’EFA aposta per externalitzar la gestió dels habitatges públics i evitar que sigui el Govern o l’Institut de l’Habitatge qui actuï com a “immobiliària”. En lloc d’això, proposa la creació d’un “fons nacional de l’habitatge” que assumeixi aquesta funció de manera més eficient i despolititzada.

Paral·lelament, l’entitat va proposar incentivar la construcció de pisos de lloguer per part de privats, amb beneficis fiscals i una major edificabilitat a les zones urbanes, davant les “limitacions a les àrees protegides”. L’EFA va plantejar la necessitat d’impulsar una llei de coordinació entre administracions, inspirada en el model del País Basc, que permeti unir polítiques d’urbanisme i habitatge. El dirigent de l’EFA va concloure que “si rebaixes l’edificabilitat i es fan pisos des del sector públic, provoques que els privats en facin cada cop menys”.