Avis amb deu anys de residència al país passaran la nacionalitat als nets

Govern impulsa la modificació del projecte de llei de la nacionalitat amb l’objectiu que aquests canvis flexibilitzin alguns dels requisits actuals. Així ho va expressar ahir en roda de premsa la ministra d’Interior i Justícia, Ester Molné: “S’aporten millores de redacció i de flexibilització dels procediments de sol·licitud de nacionalitat per no penalitzar aquelles persones que tenen una residència legal i efectiva no continuada en el temps.”

Entre els principals canvis que preveu la modificació de la llei es veu implicat l’apartat d’accedir a la nacionalitat per filiació. Fins ara, calia que en cas de fills d’andorrans nascuts a l’estranger, el progenitor hagués viscut un mínim de deu anys al Principat. Amb aquesta modificació, seria possible també si, tot i que el pare o la mare de l’infant no haguessin residit aquest mínim de temps al país, algun dels avis hagués estat, durant deu anys, habitant d’Andorra. Molné va considerar suficient, doncs, aquest “arrelament que es limita a dues generacions perquè hi hagi identitat” i, així, poder traspassar la nacionalitat a la descendència. Respecte d’aquest canvi, la ministra d’Interior i Justícia va expressar que la màxima flexibilització pemetria a qualsevol persona amb un progenitor en disposició de la nacionalitat obtenir-la, però aquesta gestió implicaria que “amb persones que ni tan sols coneixen Andorra es vagi passant de generació en generació”.

Una altra de les novetats, com ja s’havia comentat, és la permissió d’aconseguir-la encara que els vint anys que es demanen de residència mínima al país siguin interromputs, amb la condició que els darrers cinc el sol·licitant hagi viscut, de manera continuada, al Principat.

El darrer dels canvis és el que repercuteix en l’obtenció per escolarització. En la llei actual és necessari haver cursat un mínim de deu anys escolars de formació obligatòria (en edats compreses entre els sis i els 16 anys) en centres docents públics o privats d’Andorra que imparteixen programes educatius específics de formació andorrana. Si s’aprova la modificació, però, també computaran els anys d’escolarització no obligatòria, com poden ser l’educació infantil (dels tres als sis anys) o el batxillerat.

En definitiva, Molné va expressar que els canvis es deuen a la detecció de “possibles injustícies que es volen mitigar en persones integrades”, com seria, a tall d’exemple, la situació d’individus que han residit els 20 anys al país, però que, durant nou mesos, han hagut de marxar a cuidar un familiar.

Doble nacionalitat

Els requisits que es mantindrien són, per tant, l’obligatorietat de residència de 20 anys al Principat, amb matisos, i l’obligació a renunciar a la d’origen. En aquest sentit, pel que fa als estats que no permeten renunciar-hi, els residents haurien de demostrar que no exerceixen la nacionalitat del país d’origen, fet que representa no renovar la documentació d’identitat, per obtenir l’andorrana. A posteriori, el Govern ha de realitzar els tràmits administratius corresponents per fer-ne la comprovació.

No obstant això, no es duen a terme inspeccions d’ofici per posar al descobert irregularitats en matèria de doble nacionalitat, ja que el control, segons la ministra d’Interior i Justícia, és complicat en països on sí que es permet disposar de dos passaports.

La modificació proposada pel Govern entrarà a tràmit parlamentari perquè el Consell General en faci la tramitació pertinent i s’aprovi si s’escau.