ENTREVISTA A DIARI TV
10 persones en 2 habitacions
La comunitat colombiana comparteix pis en condicions precàries en un país en què la problemàtica de l’habitatge està a l’ordre del dia.
Ciutadans esperant per fer tràmits al servei d’Immigració.
La convivència precària, en un país en què la problemàtica de l’habitatge està a l’ordre del dia, és una de les realitats que colpegen directament la comunitat colombiana al Principat. Així ho va compartir ahir la presidenta de Colombianos en Andorra, Katherine Barbosa, al programa Parlem-ne, de Diari TV. “Nosaltres el que fem és compartir”, va afirmar Barbosa, veient aquesta la solució més viable i assequible per als colombians arribats al país recentment, tot i que avui en dia és una mica més complicat: “A Immigració demanen que el propietari signi la declaració que la persona en qüestió viu en un pis en concret.”
Els colombians tenen por de ser descoberts convivint en aquestes condicions
El relloguer d’habitacions, que implica una elevada ocupació en molts pisos, és, amb els costos d’habitatge actuals, l’opció escollida per la comunitat colombiana si vol quedar-se a Andorra. El nombre màxim de persones que poden conviure en un pis depèn de la confiança, va expressar Barbosa, qui va considerar “deu persones en un pis de dues habitacions encara tolerable”.
Aquesta és una “situació habitual” per als colombians, segons la presidenta de l’entitat. Tot i així, és provisional, “d’uns mesos, per a temporades d’estiu o d’hivern”, i “la intenció és independitzar-se tothom”, va afirmar Barbosa, ja que “demanen la residència, alguna cosa més fixa, més estable, perquè la inversió de viatjar també és molt elevada”. “Al final és una inversió que fem tots i s’ha de recuperar i altres persones, a part, volem qualitat de vida”, va afegir la presidenta de l’associació.
El suport entre els membres de la comunitat és un dels punts clau per tirar endavant. Quan “algú del grup no té feina pot fer la feina de casa”, és una espècie de “negociació”. Algunes de les tasques que realitza aquesta persona, mentre els altres treballen, a canvi de no haver de pagar per l’habitació és “cuinar, netejar, com una espècie de majordom”. En cas que arribi un punt definitiu en què l’individu sigui incapaç de trobar feina, acaba marxant, segons va explicar Barbosa.
A tot això, els membres de la comunitat colombiana tenen “molta por de ser descoberts” convivint en aquestes condicions precàries i inhumanes, il·legals al Principat. L’alternativa que s’està començant a imposar és baixar a la Seu d’Urgell.