Medicina tensionada

La necessitat de metges és generalitzada a Europa i la competència per contractar-ne intensa. Falten metges, a més, en un escenari de major demanda assistencial. “La població no deixa d’augmentar i el grau de complexitat dels pacients i l’envelliment són factors que fan augmentar les consultes”, argumenta el president del Col·legi de metges, Albert Dorca. La problemàtica a hores d’ara es tradueix en mancances en un bon nombre d’especialitats, però allà on la necessitat és especialment acusada i més preocupant és en àmbits concrets com la neurologia, la reumatologia, l’urologia, la cirurgia o l’endocrinologia. Les cita Dorca, que després esmenta altres casuístiques com la de la traumatologia, on cada cop hi ha una major especialització dels professionals i, per tant, malgrat que Andorra tingui un volum suficient en global, hi pot haver alguna subespecialitat més tensionada. Fórmules per ajudar en la captació de metges es treballen des de fa temps en una comissió liderada pel ministeri de Salut i el president del Col·legi sosté que la retribució n’ha de ser un element essencial per les febleses del país a l’hora de competir amb destinacions que ofereixen més i millors oportunitats de desenvolupament professional.

“Es busquen metges a tota Europa i no som excessivament competitius”Albert Dorca, President Col·legi de metges

“Es busquen metges a Europa i no som excessivament competitius”, argumenta Dorca. I al problema de falta de professionals arreu s’hi suma “un canvi de mentalitat de les noves generacions”, que valoren també tenir temps lliure, la conciliació, que defugen de les jornades maratonianes i seguides que tradicionalment s’han relacionat amb una feina vocacional. Per això que un dels enfocaments és atreure metges exposant-los l’oportunitat que tenen a Andorra de treballar per compte propi i, per tant, de ser autònoms en l’organització de la feina. Una opció, però, que ha de casar amb les necessitats de país de cobertura assistencial, que inclouen guàrdies hospitalàries. Tot plegat un còctel complex, que per al president del Col·legi s’ha d’atacar per la via d’“augmentar la retribució” perquè “no som un centre de recerca”, una alternativa sòlida per a especialistes que cerquin aquests reptes.

El relleu

La qüestió del canvi de mentalitat, d’aquesta nova manera de viure la professió que s’està percebent, pren importància, a més, perquè es relleva una generació de facultatius que arriben a la jubilació després d’una vida laboral a la qual han posat moltes hores. Dorca ho exemplifica amb el grup de metges de família de més trajectòria que, quan decideixin retirar-se, el facultatiu que eventualment els substitueixi “és probable que la dedicació en hores no sigui la mateixa”. Per tant, no és només que s’ha de cobrir la demanda actual, sinó que s’ha de pensar en unes noves necessitats. “Les noves generacions de sanitaris valoren molt la conciliació i està bé, no s’han de treballar 12 hores cada dia”. Però sí, continua Dorca, “assumir que necessitem més professionals”.

El gener passat, i en una contesta a una pregunta parlamentària d’Andorra Endavant, la ministra de Salut esgrimia que s’estava treballant en l’estudi de diverses estratègies per atraure i retenir professionals, així com analitzant l’evolució del nombre de professionals sanitaris. Helena Mas va assegurar que quan el ministeri detecta una mancança rellevant en alguna especialitat mèdica es posen en funcionament mecanismes per disposar dels especialistes, via contractació per part del SAAS o atorgant autoritzacions per als professionals que exerceixen per compte propi.

En les dues darreres setmanes, s’han concedit dues habilitacions especials a dues metgesses “per necessitats de país”. Són una especialista en cirurgia general i digestiva i una especialista en ginecologia i obstetrícia. La primera exercirà per compte propi i la segona per aliè; l’edicte publicat al BOPA indica que estaran lligades al SAAS per un període de dos anys. L’habilitació especial per necessitats de país permet salvar durant dos anys el requisit d’acreditació del nivell de llengua catalana necessari per treballar.