AFERS SOCIALS
Les adopcions internacionals, a la baixa
L’any passat es van formalitzar dues nacionals i actualment hi ha dos processos en tràmit

La ministra d’Afers Socials, Trini Marín.
La pandèmia ha marcat una tendència respecte a les adopcions internacionals que es manté. “Des de la Covid, quan no es podien fer adopcions internacionals per la impossibilitat de fer desplaçaments, la tendència és que s’han reduït. Molts països van modificar les legislacions i propiciar les adopcions nacionals”, exposa el Govern. Andorra manté actualment convenis amb cinc països que possibiliten l’assignació d’un menor a les famílies del país que inicien el tràmit: República Dominicana, República Eslovaca, Xile, Filipines i Colòmbia. Però l’any passat les dues adopcions que es van formalitzar van ser nacionals, d’infants d’Andorra. Una casuística no gaire freqüent per l’excepcionalitat que suposa en un país petit, ja que el menor ha d’estar en situació de desemparament i, posteriorment, s’ha de declarar la d’abandó. Per això, continua l’executiu, sempre que una família inicia el procés és per possibilitar una adopció d’un infant d’un dels països amb els quals hi ha conveni. Ara mateix, n’hi ha dues en tràmit, una en espera d’assignació d’un menor i l’altra està en l’estadi de valoració/formació.
La pandèmia ha implicat un canvi de tendència, als diferents països
Des de l’administració central se segueix treballant en una ampliació del nombre de convenis. El principi, es recorda des de l’executiu, és que “només es tramiten adopcions d’infants originaris de països on es garanteixin els principis i les normes de l’adopció internacional. Aquest procés legal es basa en el Conveni relatiu a la Protecció del Menor i a la Cooperació en Matèria d’Adopció Internacional, signat a la Haia el 29 de maig de 1993”. La normativa del país d’origen del menor, allà on es tramita l’expedient d’adopció, “ha de convergir amb la normativa nacional”, puntualitzen.
L’executiu també va precisar que s’està treballant en la revisió del reglament d’adopcions per aprovar-ne un de nou “en el decurs d’aquest any”. Es tracta d’un canvi de normativa “fruit dels canvis normatius respecte a l’adopció a Andorra i on es regula, entre d’altres, el servei postadoptiu i el servei de recerca d’orígens”.
Darrers anys
Les dades recollides des del 2020 indiquen que l’any passat i l’any 2021 van ser els dos períodes amb menys adopcions, dues, mentre que el 2023 van ser tres; el 2020, sis, i el 2022 va ser l’any que n’hi va haver més, amb set. Però cal tenir en compte que les filiacions no sempre són d’infants de fora d’Andorra, sinó que també poden ser, per exemple, processos d’adopció del fill o fills de la parella.