La falta de concreció per despenalitzar l’avortament crea “por i angoixa” a AE

La mort del Papa Francesc i el conclave per elegir el seu successor molt probablement en cap altre país es va viure amb l’impacte futur que tindria sobre les institucions com li passa a Andorra. I de l’impacte en pengen qüestions cabdals, com la despenalització de l’avortament, que pot marcar la relació de la societat andorrana amb un dels seus dos caps d’Estat. Per a Andorra Endavant, l’equilibri del Coprincipat és fonamental i els canvis que es poden produir amb el nou papat, amb qui Govern ha de reprendre unes negociacions per despenalitzar l’avortament gens senzilles, es viuen amb certa “por” i “angoixa” per una falta de concreció que troben a faltar.

“Tenim la sensació que el Govern té uns desitjos i que pensa que els seus desitjos són una realitat, i això ens fa una mica de por perquè la defensa del Coprincipat és la prioritat número u”, va explicar la líder d’AE, Carine Montaner, en una conversa amb el Diari.

Apunten que la Mitra "tampoc mai" ha donat el seu vistiplau formal

En aquest sentit, amb el canvi de lideratge a la cúria vaticana es podria obrir una altra via de negociació, un fet que no passa desapercebut per a Montaner, que exigeix a l’executiu “una resposta molt clara” del futur desplegament per no contravenir amb els principis i les voluntats del Coprincipat episcopal.

Montaner recorda que quan el 2015 va entrar per la porta del Consell General, un dels primers aspectes que tenia sobre la taula era saber les possibilitats de la despenalització de l’avortament. Explica que es va reunir amb els representants dels coprínceps per comprovar si el seu “encaix” era viable, i la idea que en va extreure la política va ser la realitat del caràcter bicèfal del Coprincipat al país.

Montaner diu voler "la llibertat de la dona" sense perdre el Coprincipat

“T’ho diuen molt clar, si marxa l’un marxa l’altre i clar, a França també es reben moltes pressions per marxar del Coprincipat perquè els costa diners, doncs compte, que els equilibris són molt fràgils”.

A més, la consellera general puntualitza que la Mitra “tampoc mai” ha donat el seu vistiplau formal. “Tenim la versió de Govern i la de membres de la Mitra, i ens provoca angoixa que els uns diuen una cosa i els altres, una altra”, va apuntar, incidint en el fet que “realment volem la llibertat de la dona, però sense perdre el Coprincipat”. El cap de Govern va assegurar en l’entrevista del passat dimecres que “abans de final d’any es presentarà la proposició de llei”.