REPORTATGE
Camardons, a Canes
Marc Camadons presenta a Canes ‘Per bruixa i metzinera’, una obra nascuda de l’arrel més íntima i familiar del director

L’andorrà Marc Camardons a Canes.
El Festival de Canes no tan sols celebra els grans noms del cinema, sinó que també ofereix una finestra als creadors emergents a través de la secció Cinef, dedicada a curtmetratges realitzats en escoles de cinema. Enguany, un dels projectes seleccionats ha estat Per bruixa i metzinera, una obra dirigida per l’andorrà Marc Camardons i nascuda de l’arrel més íntima i familiar del director.
Camardons, estudiant de l’ESCAC, ha decidit endinsar-se en les llegendes i l’ambient misteriós del Pirineu català, concretament de la vall de Madrona, a l’Alt Urgell, d’on prové la seva família. “Sempre m’ha captivat alguna cosa dels paisatges i les cases d’aquella zona”, afirma a EFE. Aquesta fascinació es va traduir en una història marcada per una imatge persistent: una dona caminant per les valls. A partir d’aquí, l’equip va començar a investigar sobre els orígens de la bruixeria a la zona, datats pels volts de l’any 1600, un fenomen vinculat al temor i les creences ancestrals.
L’andorrà ha participat en la secció Cinef del festival francès
El resultat és un curtmetratge protagonitzat per una jove llenyataire obsessionada amb un incendi que creu veure cada nit des de casa seva. La peça, treball de final de carrera de Camardons, ofereix un retrat de la tradició rural i de la vida quotidiana del Pirineu, alhora que explora el simbolisme i la memòria col·lectiva. El rodatge, que es va allargar deu dies, va generar un volum tan gran de material que la primera versió superava els 50 minuts. Finalment, després d’un any de muntatge, es va reduir a 24 minuts, centrant-se en l’essència emocional i visual del relat.
El curt destaca per una cura estètica minuciosa, amb contrastos marcats entre les escenes nocturnes, plenes d’ombres i tensió, i un estil més naturalista durant el dia. Segons el director, va caldre buidar la història per omplir-la de moments “plàstics i cinematogràfics”. A més, tot i que les dues protagonistes són actrius professionals, la resta del repartiment el formen veïns de la zona que interpreten els seus rols reals: des d’amigues de l’àvia del director fins als bombers, que són autèntics.
Amb un equip format majoritàriament per estudiants i col·laboradors a distància –com ara la compositora, que residia a l’Iran–, el projecte ha estat un procés llarg de tres anys que culmina amb l’estrena a Canes. Camardons valora la presència a la Cinef com una oportunitat per representar la seva cultura i obrir debat. Tot i l’exposició pública i la vulnerabilitat que això implica, es mostra decidit a continuar experimentant i cercant nous llenguatges cinematogràfics.