Fins a set dies de feina a la setmana

Andorra frega la plena ocupació amb una taxa d’atur que l’any passat se situava en l’1,5%, “mantenint-se pròxima als límits històrics”. Ho recull l’Enquesta de forces del treball corresponent al 2024 que va fer pública ahir Estadística, que també posa el focus en les condicions de treball i revela que una proporció considerable dels assalariats, el 22,1%, no van fer els dos festius setmanals; o en van fer un o cap durant el període, gairebé un de cada quatre treballadors que són alguns menys que els que estaven en aquesta situació el 2023 (un 23,8%). En un país enfocat al turisme, una proporció molt àmplia dels treballadors també tenen els considerats horaris atípics, treballen al vespre o de nit, o en cap de setmana o festius. Són pràcticament el 40% dels ocupats, un 2% més que l’any anterior. Hi ha variacions per gènere: les setmanes que poden arribar a ser de set dies laborables les fan amb més freqüència homes (25% pel 18,7% de les dones) i també els horaris atípics (41,7% per 35,7%). L’estudi també recull dades de teletreball, amb un 9,6% d’empleats que van treballar “habitualment” des del domicili, un punt per sobre de l’any passat. També teletreballen més homes que dones.

El 40,7% de les dones treballadores estan en la franja salarial més baixa

Dels 44.134 assalariats registrats el 2024, un total de 3.554 treballaven a temps parcial (un 8%). En aquest cas, la proporció és més alta entre les dones. Amb un contracte parcial ho feien el 10% dels treballadors. I declaraven tenir una segona ocupació un 5,3% de les persones treballadores. L’estudi també recull la taxa de sobrequalificació, aquella que valora la proporció d’assalariats que tenen una ocupació per sota del seu nivell acadèmic. L’any passat eren 3.311 persones, el 6,1% del total.

Els salaris

La radiografia salarial aprofundeix en les dades més enllà del salari mitjà (2.764 euros) i el medià (2.265). Es distribueixen les remuneracions en tres grans grups i un 30% dels assalariats està situat en la banda més baixa, la que percep un salari inferior als 1.784 euros bruts. El 40% rep un salari entre 1.784 i 2.944 euros. I el darrer 30% és el que cobra per sobre dels 2.944 euros mensuals.

Les dades recollides al document fan una radiografia del perfil del treballador més mal pagat: dona, treballadora del sector privat, menor de 25 anys, amb estudis bàsics i que treballa majoritàriament al comerç o l’hostaleria. I és que les proporcions apunten que el 40,7% de les dones estan en aquesta franja salarial pel 19,2% dels homes. I que mentre que més d’un terç dels empleats del sector privat perceben aquesta remuneració, la proporció baixa al 10,1% en el cas de treballadors públics. Quan es tracta de les franges d’edat, el percentatge d’empleats amb un sou d’aquesta franja és clarament superior entre els empleats de fins a 24 anys (70%), se situa entre el 22% i el 36% dels treballadors entre els 25 als 65, i torna a pujar al 50% entre les persones en edat de jubilació. Respecte al nivell acadèmic, el 42% tenen els estudis obligatoris. I és més freqüent el nivell salarial en jornades parcials (86%) i contractes temporals (63%). Tanmateix, a més anys d’antiguitat a l’empresa, el salari inferior als 1.784 euros és menys freqüent. Entre els assalariats que el perceben, prop d’un 61% fa menys d’un any que estan ocupant el lloc de treball. Finalment, el recull de dades per sectors d’activitat apunta que hi ha una proporció major d’ocupats amb aquesta retribució al comerç, l’hostaleria, el transport i la informació (35,9%) i a l’administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals (30,8%). La indústria (10,6%) i la construcció (16,6%) són les activitats amb menys assalariats en el nivell d’ingressos més baix. En conseqüència, les remuneracions brutes mensuals mitjanes més baixes corresponien l’any passat al sector primari (2.050 euros), seguit de comerç, hostaleria, transport, informació (2.317 euros). En el cantó contrari, el sector financer, immobiliari, professional i tècnic amb les mitjanes més altes, 3.221 euros bruts. I abordant les mitjanes, el sector públic i parapúblic paga notablement millor que el privat (3.275 euros davant de 2.630).