Els espais públics hauran de tenir en compte la seguretat de les dones

L’accessibilitat ja no s’entén només com una qüestió d’eliminar escales o posar rampes. La nova Llei d’accessibilitat universal presentada pel Govern i treballada pels grups parlamentaris també incorpora la perspectiva de gènere, una visió imprescindible per entendre com les barreres físiques, digitals i ambientals poden afectar de manera diferent homes i dones, especialment aquelles amb discapacitat. La voluntat de garantir una accessibilitat real i efectiva passa per reconèixer que no tothom viu els mateixos espais de la mateixa manera.

L’obligació de tenir en compte aquest enfocament no és nova: deriva de l’article 5 de la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació aprovada el 2019. Tot i així, el seu desenvolupament concret dins d’una normativa com aquesta suposa un pas endavant per integrar plenament les realitats diverses en la configuració dels espais comuns i els serveis públics.

Vol dir identificar desigualtats estructurals i transformar els criteris

El projecte reconeix que les dones i els col·lectius vulnerables pateixen les barreres d’accessibilitat de forma agreujada. Per això, el text estableix que les accions derivades de la nova normativa han de garantir que les necessitats específiques de les dones siguin reconegudes i ateses des del disseny fins a l’aplicació i la supervisió de les mesures.

La bretxa digital de gènere s’aborda com a element fonamental dins del nou enfocament

Més il·luminació

A la pràctica, això es tradueix a garantir que els serveis públics –tant presencials com digitals– siguin accessibles igualitàriament. També implica repensar els espais d’ús públic amb una mirada sensible a la seguretat i a la llibertat de moviment, per exemple amb una il·luminació adequada als carrers o amb un transport públic que tingui en compte les seves necessitats, especialment pel que fa a la seguretat i la protecció per garantir que les dones, especialment amb discapacitat, puguin moure’s amb llibertat.

Les dones amb discapacitat acumulen vulnerabilitats que es volen corregir

Pel que fa a l’àmbit digital, el text subratlla que la bretxa de gènere en l’accés a la tecnologia encara és una realitat. Les dones amb discapacitat, especialment, poden tenir dificultats per accedir a la formació o als recursos digitals, situació que les deixa en desavantatge. Per això, el projecte estableix que les plataformes i serveis en línia han de ser plenament accessibles.

Aquest enfocament obliga a repensar com s’han dissenyat fins ara els espais, els serveis i les plataformes digitals. Incorporar la perspectiva de gènere vol dir entendre que la igualtat no es garanteix només amb normes iguals per a tothom, sinó adaptant-les a realitats diverses. El projecte de llei aposta per aquesta visió transformadora, que no es limita a eliminar obstacles evidents, sinó que busca prevenir noves formes de discriminació. L’accessibilitat universal també esdevé una eina per avançar cap a una societat més justa.