El silenci trencat

El passat 30 d’abril es va dur a terme l’homenatge als andorrans que van ser víctimes del nazisme. L’Associació de Velles Cases Andorranes, amb la col·laboració del ministeri de Cultura, va organitzar un dia en què es van col·locar set de les vuit Stolpersteine i es va fer un acte central per homenatjar les vuit famílies a qui se’ls va col·locar una llamborda daurada a la casa on pertanyien.

La impulsora de la iniciativa va ser Francina Pons, que relata al Diari que “en l’acte institucional, el sentiment de tot l’equip va ser d’emoció perquè el treball de dos anys es va poder culminar i va suposar el trencament d’un dol i un tabú d’un tema de què no es parlava en societat”, explica la vicepresidenta de l’ens cultural.

“La iniciativa va néixer a través d’unes persones que ens van contactar i ens van proposar la idea per veure si es podria tirar endavant”, comenta amb orgull Pons, que reconeix que “hi va ajudar molt la documentació que es va trobar al llibre de la Roser Porta i en Jorge Cebrián Andorrans als camps de concentració nazis, en què ens vam adonar que era un tema de país i ens vam posar en contacte amb el ministeri de Cultura”. “Vam buscar les famílies de les quinze víctimes i en vam localitzar set, i arran d’un reportatge vam localitzar una vuitena família que no havíem trobat”, descriu Pons, que es mostra orgullosa pel treball dut a terme.

“La meva visió és un homenatge al que va passar i als andorrans que van lluitar perquè fossin lliures”, explica l’Albert Torres, familiar de cal Conet i nebot de Josep Franch i Vidal, que assegura que els andorrans que van lluitar contra el nazisme “ho van fer perquè França fos lliure, estant al costat de Charles de Gaulle”, en un país que va arribar a estar dividit entre la França de Vichy i la de De Gaulle.

L’homenatge va arribar després de molts anys durant els quals no es va fer cap acte de reconeixement. “És millor que s’hagi fet amb 80 anys que no pas que no s’hagués fet mai”, assegura Torres, que admet que coneixia la història de Josep Franch Vidal. “D’aquesta història se n’ha parlat dins de la família, i jo ho havia parlat amb la meva padrina i el meu pare”, precisava, i afegeix que “no en coneixien el detall, coneixien la visió i sabien com el van capturar, les causes de la mort i on l’havien agafat, però no sabien més enllà d’això”.

“La meva mare [germana de Salvador Montaña] hauria estat contenta d’haver vist l’homenatge al Salvador després d’haver patit la seva mort”, explica l’Anna Dolsa, neta de Montaña. “A la meva família sempre se n’havia parlat, i ens vam assabentar de la seva mort al cap de dos mesos. La situació a França va ser molt convulsa amb el desembarcament de Normandia”, relata Dolsa, a qui “li va semblar molt bé acabar amb el silenci dels andorrans caiguts pel nazisme”.

“Els turistes no ens han preguntat, però el que et puc dir és que amistats i gent pròxima s’han interessat per la història del Salvador i ens ho han preguntat”. I defensa que “benvingut sigui si hi ha un segon pas. El ministeri de Cultura ha estat al nostre costat i l’homenatge va ser emotiu”.

Velles Cases obre la porta a una segona fase. “Tot just hem acabat la primera fase. Quan comencem la segona [no saben quan serà], aplegarem totes les famílies que s’hagin posat en contacte amb nosaltres”, assegura Pons, que va confessar que “arran del 30 d’abril, dues famílies ens van trucar i seran presents en la segona fase, sempre que ens autoritzin”.

“Trigarem més d’un any a fer la segona fase i no depenem només de nosaltres”, apunta la vicepresidenta, que es posa com a objectiu a curt termini “anar a les escoles i explicar el projecte per continuar amb la difusió del patrimoni andorrà”.