OPERACIÓ CATALUNYA
Junts demana pel “bloqueig” de les comissions rogatòries d’Andorra
Josep Pagès interpel·la el govern espanyol per l’aturada de la col·laboració judicial
El diputat de Junts Josep Pagès.
El diputat de Junts per Catalunya Josep Pagès i Massó ha registrat una pregunta parlamentària dirigida al govern espanyol per tal d’esclarir els motius pels quals, des de fa mesos, l’executiu bloqueja el retorn de diverses comissions rogatòries internacionals tramitades per la justícia andorrana. Aquestes comissions formen part de la causa oberta al Principat contra diversos exalts càrrecs espanyols, inclosos l’expresident Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, en el marc de la coneguda com a derivada andorrana de l’operació Catalunya.
La qüestió, que reclama resposta escrita i individualitzada, remarca que des del 9 de juliol de 2024 aquestes peticions judicials van ser denegades per l’Audiència Provincial de Madrid per motius formals i que, un cop traslladades a l’àmbit executiu, han quedat paralitzades en els ministeris espanyols de Justícia i d’Afers Exteriors. “Quin és el motiu de la demora o impediment de la devolució d’aquestes comissions rogatòries al Principat d’Andorra?”, pregunta el diputat, alertant del perjudici institucional i social que genera l’aparent inacció del govern espanyol.
Pagès recorda que, durant les compareixences a la Comissió d’Investigació de l’operació Catalunya celebrades al Congrés, tant Rajoy com Fernández Díaz i Montoro van demostrar conèixer perfectament els fets pels quals estan querellats a Andorra. Malgrat això, la justícia andorrana no pot avançar en la instrucció de la causa perquè Espanya no tramita el retorn formal de la documentació, com sí que ha fet en altres casos.
El diputat també denuncia un tractament desigual: les comissions dirigides a altres exalts càrrecs com Eugenio Pino i Bonifacio Díez Sevillano s’han gestionat i retornat sense incidències, mentre que les adreçades a Rajoy, Fernández Díaz, Montoro, Francisco Martínez i Ignacio Cosidó segueixen encallades. Aquesta disparitat ha estat confirmada pels representants legals de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, que exerceixen d’acusació popular en la causa.
Finalment, Pagès planteja una segona pregunta de fons: si darrere d’aquest bloqueig hi ha alguna “raó d’Estat” que justifiqui l’obstrucció institucional a la col·laboració judicial amb Andorra. L’interès de Junts és clar: garantir que la justícia andorrana pugui continuar investigant uns fets que, segons denuncien, vulneren la sobirania del Principat i apunten a greus delictes comesos des d’estructures d’Estat espanyoles.
L’operació Catalunya, en la seva derivada andorrana, continua sent objecte de tensió diplomàtica i política. Aquesta iniciativa parlamentària se suma a altres accions impulsades per Junts per Catalunya per mantenir viva la causa, que consideren un exemple paradigmàtic de guerra bruta d’Estat contra l’independentisme i d’intromissió en jurisdiccions estrangeres.
A més de l’impacte jurídic, el cas genera una creixent preocupació institucional. La manca de col·laboració judicial podria perjudicar les relacions bilaterals entre Andorra i Espanya en matèria penal.
La resposta del govern espanyol podria marcar un precedent sobre com gestiona les peticions de cooperació internacional quan afecten antics membres de l’executiu i sobre el seu compromís amb els estàndards europeus en matèria de justícia.