INVASIÓ RUSSA
Ucraïnesos arrelats al Principat
Un total de 500 ciutadans d’Ucraïna viuen al país, 200 amb la residència tramitada i 300 en situació de refugiat
El cònsol honorari amb l’associació d’ucraïnesos en una foto d’arxiu.
El nombre de ciutadans ucraïnesos que actualment viu a Andorra ronda les 500 persones, de les quals unes 300 són refugiades amb protecció temporal i la resta, residents ja establerts. Ho va explicar al Diari el cònsol honorari d’Ucraïna a Andorra, Antoni Zorzano, que ha analitzat la situació actual dels refugiats ucraïnesos al Principat i ha mostrat escepticisme sobre una resolució ràpida del conflicte bèl·lic amb Rússia.
Zorzano va assegurar que els refugiats que es troben sota protecció temporal gaudeixen dels mateixos drets que els residents: accés a la feina, a la sanitat, al transport i a l’allotjament. “Ara ja tenen feina i estan treballant”, va afirmar, tot destacant que només en casos especials, com mares amb diversos fills, continuen rebent ajudes puntuals per poder arribar a final de mes.
Renovació del permís
Pel que fa a la renovació del permís especial de dos anys, Zorzano va explicar que a la primera acollida no es demanaven requisits estrictes, però que ara, amb les renovacions, el Govern exigeix documentació com els certificats penals. “El Govern ha d’assegurar-se que aquesta persona no té un passat conflictiu. No li pots demanar gaires coses a algú que arriba fugint d’una guerra, però dos anys després, la situació és diferent”, va afegir.
El cònsol veu molt poc probable un acord de pau formal. “Putin no pagarà el que ha trencat, ni tornarà els nens que ha robat, ni la terra que ha ocupat. Això només ho tornarà per la força, mai per un tractat”, va sentenciar. Tot i això, considera que un alto el foc sí que seria urgent i possible: “Amb tres anys de guerra ja n’hi ha prou”.
“Com més temps passa, més s’arrelen al territori. Això fa que molts ja no vulguin tornar”
Tot i posar l’esperança en un alto el foc, Zorzano recorda que les negociacions poden allargar-se anys, com va passar al conflicte de Corea. “Allà van trigar dos anys. Aquí podria ser encara més”, va apuntar.
“Les converses de pau entre Rússia i Ucraïna, si es produeixen, podrien allargar-se molts anys”
Un dels aspectes més destacats per Zorzano és l’arrelament creixent dels refugiats al Principat, fet que, segons ell, dificultarà molt un eventual retorn a Ucraïna. “Com més temps passa, més s’estableixen a Andorra. Alguns ja tenen feina, han fet amics o han trobat parella. I això fa que molts ja no vulguin tornar”, va destacar Zorzano.
Zorzano admet que el desig de les autoritats ucraïneses és que tornin per ajudar a reconstruir el país, però reconeix que això dependrà de cada cas individual. “Cadascú farà el que vulgui. El que vulgui tornar per la família, tornarà. El que ja estigui bé aquí, es quedarà”.
Tres anys de vida al limb
El 14 de febrer, la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (FICR) va revelar en un informe que la disminució de l’ajuda internacional, mentre continua augmentant el cost de la vida, està portant molts refugiats en “greus dificultats”. Això, segons l’organització, empeny molts refugiats a tornar a casa seva “no per elecció, sinó per necessitat”.
“Hem vist com els governs apliquen la directiva de protecció temporal de manera més restrictiva, cosa que condueix a nous nivells de vulnerabilitat”, explica a l’agència AFP Madeleine Lyons, una de les autores de l’informe.
Per exemple, al desembre, el Parlament suís va decidir limitar l’estatut de protecció dels refugiats ucraïnesos només als que provenen de zones ocupades per tropes russes o bombardejades regularment. Aquestes mesures encara no han entrat en vigor perquè el govern suís està estudiant com implementar-les.
Segons les darreres dades d’ACNUR, 5,08 milions d’ucraïnesos han fugit cap a països europeus. La majoria són dones, infants i gent gran, ja que els homes en edat militar han de romandre a Ucraïna. Per ara, aproximadament la meitat dels desplaçats resideixen a Polònia, República Txeca i Alemanya, aquest últim és el país de la UE que més refugiats ucraïnesos ha acollit amb 1.243.445 persones.