La despesa de personal del sector públic s’enfila un 27% des del 2020

La despesa de personal del sector públic andorrà ha registrat un creixement continuat i significatiu durant el període comprès entre el 2020 i el 2024. Segons les dades recollides en l’estadística d’execució pressupostària publicada pel departament d’Estadística, el total destinat a sous, complements i càrregues socials dels treballadors públics ha passat de 174,1 milions d’euros l’any 2020 a 222,3 milions el 2024. Aquesta evolució representa un increment acumulat del 27,6% en cinc exercicis pressupostaris.

L’anàlisi de les dades revela que el creixement ha estat generalitzat en els diferents subsectors institucionals: l’administració central, els comuns i el Fons de la Seguretat Social. El gruix principal de la despesa, com és habitual, l’assumeix el Govern, que l’any passat va destinar 149,9 milions d’euros a despeses de personal, un 9% més que el 2023 i un increment de més de 31 milions respecte a l’any 2020.

Pel que fa a l’administració local, la despesa conjunta dels comuns ha assolit els 65,1 milions, amb una pujada interanual del 7,2%. També en aquest cas s’ha observat un augment progressiu: des dels 50,3 milions del 2020, fins als 60,7 milions el 2023 i ara 65,1 el 2024, consolidant una línia ascendent que reforça la pressió pressupostària en aquest capítol.

En tercer lloc, el Fons de la Seguretat Social ha mantingut una evolució més moderada, amb una estimació propera als 7,3 milions d’euros en despesa de personal per al 2024, lleugerament per sobre dels anys anteriors.

Aquest creixement no és només en termes absoluts sinó també en pes relatiu dins del conjunt del pressupost del sector públic. Les despeses de personal han arribat a representar gairebé una cinquena part del total de la despesa executada, que l’any 2024 ha superat els 1.280 milions d’euros.

Cal destacar que l’increment més acusat es va produir entre el 2022 i el 2023, quan la despesa global en personal va passar dels 184 milions als 205 milions, amb una pujada de més d’11% en un sol exercici. Tot i que el ritme s’ha moderat el 2024, l’augment del 8,4% consolida aquesta tendència expansiva.

Diversos factors expliquen aquesta evolució. D’una banda, els acords de revisió salarial per al personal funcionari, les pujades per trams d’antiguitat i l’actualització de complements específics han tingut un impacte directe. D’altra banda, la cobertura de noves places per fer front a les necessitats creixents dels serveis públics –especialment en els àmbits de sanitat, educació i seguretat– ha comportat una ampliació de les plantilles.

El Govern ha defensat reiteradament aquestes polítiques com a necessàries per mantenir l’eficiència i la qualitat de l’administració, però alhora s’ha obert el debat sobre la sostenibilitat a mitjà termini d’aquest model.

Amb el creixement constant del capítol de personal i un entorn econòmic que demana prudència en la gestió de la despesa pública, l’executiu s’enfronta al repte d’establir mecanismes de control i racionalització que permetin equilibrar el servei públic amb la viabilitat pressupostària. En aquest context, la reforma del model retributiu del funcionariat i l’avaluació del rendiment podrien esdevenir eixos centrals del debat polític i institucional dels propers anys.