Ombres i llums de l’acord

Una gran part de la població andorrana afronta l’acord d’associació amb la Unió Europea amb una barreja d’expectatives contingudes i recels profunds. Segons es desprèn d’un informe elaborat a partir d’un focus group (reunions) amb participants de perfils diversos, les emocions que dominen són la incertesa, la desconfiança i el desconeixement. Tot i que hi ha segments socials que identifiquen beneficis potencials, la percepció general es veu marcada per la manca de claredat i les pors sobre el futur.

Els joves valoren les oportunitats, però denuncien la falta d’habitatge

Els joves, tot i mostrar certa il·lusió per les possibilitats de mobilitat, estudis i noves oportunitats laborals, expressen molts dubtes pràctics. La qüestió de l’Erasmus, tot i ser un dels punts més repetits en el discurs oficial, no genera entusiasme entre els participants. De fet, només un d’ells –en procés de fer-ne un– destaca la complexitat burocràtica a l’hora de tramitar-hi la participació des d’Andorra. També es denuncia la dificultat per obtenir un NIE i la manca de garanties que la situació millori amb l’acord. Tot i tenir la intenció de tornar a Andorra a mitjà termini i formar-hi una família, els principals obstacles que hi identifiquen són la manca d’habitatge assequible i la poca diversificació de sortides laborals segons la formació rebuda.

Identitat

Els perfils sèniors, en canvi, expressen una preocupació més emocional i identitària. La pèrdua de control sobre la immigració, la percepció que Andorra ha canviat radicalment i el temor per la seguretat dels nets són els eixos centrals del seu relat. Molts consideren que el país ja no és recognoscible, que s’ha perdut l’essència andorrana i que el català cada vegada és menys present. En aquest context, la seva predisposició a votar afirmativament no respon a una convicció profunda, sinó a l’esperança que els joves puguin tenir un futur millor. També emergeixen pors difuses relacionades amb una hipotètica mobilització militar o aportacions econòmiques en cas de conflicte bèl·lic, tot i que l’acord no preveu cap compromís en aquest sentit.

Els empresaris temen l’impacte normatiu i la competència

Els autònoms i empresaris, especialment els petits, mostren una actitud marcada per la por de perdre l’estabilitat actual. Denuncien la manca d’una estimació clara de l’impacte econòmic sectorial i reclamen al Govern una projecció realista dels costos d’adaptació. Temen l’intrusisme, l’arribada de competidors amb més múscul i la pressió normativa que pugui derivar de l’adopció de la legislació europea. En aquest sentit, es queixen de la contractació d’empreses estrangeres per part d’organismes públics –com ara Andorra Turisme– i demanen que es prioritzi el teixit empresarial local. També es qüestionen els efectes sobre el sistema duaner, el carnet ATA, el transport de mercaderies o l’accés a plataformes com PayPal. A més, apareix el dubte sobre com es gestionaran les pensions en cas d’haver cotitzat a diversos països o la possibilitat d’obtenir prestacions d’atur, una assignatura pendent al país.

Malgrat aquest escenari de dubtes i pors, l’informe també recull expectatives positives. Per a una part dels participants, el principal atractiu és la facilitat per treballar, estudiar o llogar un habitatge a Europa, així com el reconeixement de la targeta sanitària europea. També es valora que la doble nacionalitat deixaria de ser necessària per fer vida fora del país, fet que podria reforçar el vincle identitari andorrà. Per als autònoms, l’accés a un mercat més ampli suposa una oportunitat, tot i que majoritàriament pensen en l’àmbit pirinenc com a escenari realista d’expansió. També es planteja si serà possible participar en oposicions o concursos públics europeus, una via que obriria nous camins professionals per als ciutadans.

Una altra expectativa positiva recurrent és la millora de les relacions amb els països veïns. Alguns participants expressen el desig que França i Espanya mostrin més sensibilitat vers Andorra, especialment pel que fa a infraestructures i talls viaris. En aquest sentit, es confia que una integració formal a l’espai europeu pugui facilitar un tracte més igualitari i just per part de les administracions veïnes.

El focus group posa de manifest una preocupació transversal: la pèrdua de sobirania. El fet que la presa de decisions pugui quedar en mans d’instàncies europees genera neguit, especialment entre els col·lectius més arrelats. També hi ha recels davant d’una possible imposició de normes europees poc adaptades a la realitat del país. Molts temen un escenari en què la burocràcia i les obligacions legals escanyin els petits negocis o limitin la llibertat institucional d’Andorra. Aquesta preocupació s’agreuja per la desconfiança envers les institucions nacionals, que sovint, segons els participants, només expliquen les virtuts i oculten els riscos.

També es posa de manifest la desconfiança institucional. Diversos participants expressen que no se senten informats de manera clara ni transparent. Consideren que el relat oficial destaca només els punts positius, especialment l’Erasmus, sense abordar les qüestions que realment els preocupen. Alguns afirmen que es passa de puntetes per temes importants i que la informació que arriba és poc concreta o interessada.

Tribunals

Una altra preocupació transversal és la pèrdua de sobirania. L’entrada d’Europa a les institucions del país genera neguit en diversos perfils, que temen que les decisions passin a dependre de tribunals o instàncies europees. També hi ha temor a una possible imposició de normatives alienes a la realitat andorrana, i que aquesta dinàmica suposi una càrrega afegida per als petits negocis i els autònoms.

En conjunt, l’informe constata un sentiment generalitzat de desconeixement i incertesa sobre els efectes concrets de l’acord. Tot i que es reconeixen potencials avantatges, la manca de garanties clares fa que molts s’hi aproximin amb més por que il·lusió.