Suport social com a bandera
Dues opcions i un Únic vencedor a les eleccions de l’ONG, que tot i les diferències busquen “refermar la tasca humanitària”.
Diversos socis i voluntaris als comicis.
Inconformisme davant la seu de la Creu Roja. Dubte de vot, però també certesa. Un centenar de persones s’apropen al matí a la seu per votar a les eleccions de Creu Roja, que, per primera vegada a la història de l’organització no governamental, compta amb dues candidatures. Per una banda, la de Vicky Marrugat; per l’altra, la d’Alexis Estopiñán.
Malgrat les diferències entre candidatures, no hi ha pas fractura al si de la Creu Roja. Joan Francesc Montané, un dels candidats i socis, considera que el moment que viu l’ONG és delicat, però constructiu. “La qüestió ara és redreçar el rumb i tirar endavant”, detalla.
La Lucía, voluntària i treballadora de la Creu Roja, creu que “suposa un repte, però ho veig com un signe d’evolució no pas de fractura”. “Cadascú pot tenir el seu punt de vista, però l’objectiu final és el mateix: ajudar, ser-hi quan la societat ho necessita”, remarcar la voluntària. Per Montané, la doble candidatura no és contradictòria. “Crec que una vol construir el projecte, i l’altra –a més de construir– vol continuar avançant, seguir consolidant la feina feta durant els darrers anys. L’objectiu de totes dues és compartit: defensar els valors de la humanitat”, confirma.
“L’objectiu de totes dues candidatures és compartit: defensar valors humanitaris”
No tothom, però, comparteix aquesta mirada conciliadora. Patrick García-Ricard, molt vinculat a una de les candidatures, no amaga la seva posició. “Crec que la necessitat d’aquesta segona candidatura només la veu un senyor: Jordi Fernández. És ell qui vol continuar dins la Creu Roja. No hi ha cap altra afinitat”, manifesta. Considera que cal “continuar la feina feta i impulsar iniciatives que no s’han pogut dur a terme fins ara”. L’únic motiu, assegura el soci, perquè es van formar dues candidatures és que “el director no pot tenir tots els poders; ha de rendir comptes a la junta”.
D’altres, com el Martí, voluntari de l’entitat, celebren la vitalitat del procés. “Això marcarà un abans i un després. Ara la Creu Roja ja no tan sols s’instaura, ja actua. I això significa més implicació, des dels estaments alts fins als voluntaris. Cal més comunicació”, assenyala el Martí. Confia que el canvi que arriba amb aquestes eleccions provocarà una renovació en el funcionament intern. “Sigui qui sigui el guanyador, la junta s’haurà d’implicar més en el dia a dia de l’entitat. Això és positiu”, assegura.
La Rosaura i en Joan, tots dos socis, consideren que aquesta situació és un pas saludable per a l’organització. “Sempre hi ha d’haver una primera vegada. Hi pot haver diferències de filosofia, però no parlem de fractura”, afirmen convençuts. Tots dos aposten per l’opció de “renovació dins de la continuïtat”.