Els edificis modulars de fusta són l’opció per pal·liar la falta de pisos

El debat sobre les cases modulars o les prefabricades ja té un estudi tècnic de referència. El ministre d’Ordenament Territorial, Raul Ferré, té a les seves mans aquest informe –que havia estat demanat per Andorra Endavant–, amb el qual s’han valorat quatre possibilitats: tiny houses; les anomenades cases contenidors; edificis amb base de formigó i un bloc modular de fusta, i les construïdes únicament amb formigó. Els autors de l’estudi no dubten a assenyalar les de formigó i modular de fusta com la millor fórmula, tant pel cost com per l’aprofitament del terreny.

Per elaborar una comparativa s’ha fet una simulació en un terreny pla i una superfície de 800 metres quadrats, i s’han analitzat els resultats de les quatre opcions possibles. La combinació d’una base de formigó i fusta s’adapta millor a les necessitats. La presidenta del grup parlamentari d’AE, Carine Montaner, havia defensat que la iniciativa permetria que els propietaris puguin “impulsar minicomunitats a preu assequible”. La construcció és la mateixa que els pisos socials que s’estan aixecant a l’avinguda del Pessebre d’Escaldes-Engordany: estructura de formigó des de la planta baixa cap amunt, estructura de fusta i coberta que podrà albergar sis plantes destinades a habitatge amb 34 unitats immobiliàries i la planta baixa per a locals comercials. L’informe assenyala que els 800 metres quadrats permeten ubicar 30 habitatges de dues habitacions i sis plantes –conforme a la normativa urbanística comunal.

En tots els casos no s’ha comptabilitzat el cost de l’excavació ni tampoc s’ha previst un pàrquing soterrat i s’ha fet el càlcul amb la mateixa qualitat, segons l’informe amb els millors materials d’aïllament, seguretat, electricitat...

La construcció només amb formigó també ha estat molt ben valorada, però en contra té mig any més de temps per materialitzar el projecte (dos anys) i un aprofitament menor del terreny. En la mateixa superfície tan sols cabrien quatre o cinc tiny houses en funció de les habitacions (una o dues), mentre que les de contenidors serien entre set i deu, segons el nombre d’habitacions, encara que la més idònia és de dues. En aquest cas, a banda de la planta baixa, es podrien aixecar com a màxim dues plantes.

Els preus són bastant similars; les tiny, 200.000 euros; contenidors, 215.000, i les altres dues, 212.000 euros. L’estructura de formigó i fusta permet més unitats immobiliàries (30) en el mateix terreny en un termini de 18 mesos.

Andorra Endavant va proposar invertir 3,77 milions d’euros del pressupost a la compra i instal·lació de tiny houses –mini cases–, una mena de vivenda d’entre 10 i 40 metres quadrats de fàcil muntatge. El pressupost d’aquest any aprovat al Consell General va incorporar una disposició final en què s’encomanava al Govern que estudiï la viabilitat d’implementar un projecte d’instal·lació de cases petites com a model d’habitatge, “amb l’objectiu d’incrementar ràpidament la disponibilitat d’habitatges a preu accessible”. Montaner va proposar el Prat de la Farga d’Ordino com un dels llocs disponibles, on estava prevista la instal·lació de Grifols.