INFANTS EN RISC
Més denúncies d’abusos a menors
Els casos d’agressions sexuals a infants passen de vuit a dinou el 2024, un 137% més que l’any anterior, segons el protocol d’acció immediata (PAI)
Membres del ministeri d’Afers Socials en roda de premsa.
El ministeri d’Afers Socials ha registrat un fort augment en els expedients oberts per presumptes abusos sexuals a menors durant el 2024, segons es va informar ahir en una roda de premsa, en què també es van presentar els darrers resultats del departament d’Infància i Adolescència. Concretament, s’han activat 24 expedients dins el protocol d’actuació immediata (PAI), 19 dels quals corresponen a sospites d’abús sexual. L’any passat, les xifres eren sensiblement inferiors: 14 expedients totals, amb només vuit d’abusos; representa un augment del 137% en els casos d’abusos sexuals detectats. “La societat és més conscient i denuncia més”, va remarcar la directora del departament d’Infància i Adolescència, Laura Mas.
“La ciutadania i els professionals són més conscients de notificar situacions de risc”
Mas va alertar que els abusos sexuals a menors són només “la punta de l’iceberg” i que molts casos no es denuncien. Segons dades europees, “un de cada cinc menors ha patit o patirà una agressió”. A més, els adolescents solen ser els que ho notifiquen, mentre que en infants petits solen fer-ho les escoles.
“La prova preconstituïda redueix la revictimització del menor, ja que evita que hagi de declarar”
Dels 24 casos detectats el 2024 mitjançant el protocol PAI, 15 es van produir dins del nucli familiar i nou, fora. En el 88% es va fer una prova preconstituïda, que evita el pas per judici del menor i “redueix la revictimització, ja que evita que el menor hagi de declarar”, va detallar la directora.
En el cas concret del protocol de notificació i actuació social de les situacions de risc dels infants i els adolescents (PAS), Mas va valorar que durant el 2024 es van activar 143 notificacions per part de professionals i 33 notificacions per part de la ciutadania. En total, 176 notificacions, un augment del 27,68% respecte als 112 casos de l’any 2023, que significa que la ciutadania i els professionals són cada vegada “més conscients de notificar situacions de risc”.
15 dels 24 expedients oberts pel PAI es van donar dins del nucli familiar i nou, fora
El servei especialitzat d’atenció a la infància i adolescència (Seaia) va atendre l’any 2024 un total de 342 infants i adolescents, que representa un augment del 0,88% respecte a l’any anterior, quan se’n van atendre 339. “S’han modificat els protocols per a la detecció de les situacions de vulnerabilitat dels infants, i això ens ha permès detectar en edats molt més primerenques i regularitzar les situacions de risc perquè es puguin revertir”, va destacar la ministra d’Afers Socials, Trini Marín. La franja d’edat amb més atencions va ser la de menors d’entre 11 i 15 anys, tot i que en global els menors de zero a deu anys van ser 135, superant els adolescents.
El 2024 es van tancar 63 expedients, dels quals un 33% van acabar amb reconducció del risc, i un 18% amb una valoració inicial negativa, sense risc greu.
El Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), destinat a joves amb problemes de conducta o addiccions, també va ser objecte de valoracions. Davant les afirmacions del Raonador del Ciutadà sobre les queixes rebudes, la ministra va defensar el model. “Compta amb grans professionals. S’hi treballa per a l’emancipació i l’acompanyament terapèutic. I hi ha joves que ens han agraït personalment l’ajuda”, va assegurar. Mas va afegir que el CREI té més de 100 protocols actius i que es revisen anualment. El 2024, el centre va atendre 25 joves.
Pel que fa als menors institucionalitzats, sobre la figura de l’acollidor especialitzat en lloc de l’internament en centres, Mas va confirmar que el reglament per a l’acolliment especialitzat ja està redactat tècnicament, però encara pendent de revisió jurídica. “Les famílies d’acolliment especialitzat hauran de tenir una titulació vinculada a l’àmbit sanitari, social o educatiu, i acreditar una experiència mínima de dos anys”, va concretar la directora. “El que no volem és aprovar un reglament a mitges, sinó que sigui una eina completa i funcional,” va afegir Marín.
AFERS SOCIALS GARANTEIX L'ATENCIÓ URGENT A MENORS IRREGULARS
Davant aquest escenari, Trini Marín, ministra d’Afers Socials, va reconèixer que aquests casos formen part de les competències d’Interior, però va remarcar que “per a nosaltres, preval la necessitat del menor, independentment de la seva situació administrativa. Un infant serà atès si necessita cura mèdica, educativa o social”. També va deixar clar que el ministeri intervé quan els serveis socials detecten una situació de risc o necessitat directa, però que els processos de regularització recauen en altres departaments.
Arran d’aquest context, el grup parlamentari d’Andorra Endavant ha presentat una pregunta formal al Govern per saber el nombre actual d’infants escolaritzats “sense disposar d’un permís de residència en vigor”. També s’interessa per quines mesures pensa adoptar l’executiu per garantir que l’escolarització i el reagrupament familiar siguin coherents amb la normativa vigent.
El ministeri només intervé en detectar situacions de risc