El relat institucional sobre l’acord naufraga per falta de claredat

El Govern va encarregar a l’abril un estudi qualitatiu per prendre el pols a l’opinió ciutadana sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. L’informe, elaborat a partir del que s’anomena focus groups (reunió) amb participants de perfils diversos, conclou que la campanya institucional no ha aconseguit generar comprensió ni confiança al voltant del projecte. El treball revela un paisatge marcat per la confusió, el desconeixement i un esgotament informatiu, malgrat un interès latent per saber-ne més.

Una de les primeres troballes és la gran varietat de canals informatius consultats. La premsa escrita tradicional (Diari d’Andorra) i la ràdio nacional són fonts habituals entre adults i sèniors. Els mitjans digitals –també anomenen el Diari– tenen un pes destacat. En canvi, les xarxes socials són reconegudes, però poc valorades com a font informativa: els joves citen el programa F*ck & Lloc o fragments de reels a Instagram, però afirmen que “el que surt a les xarxes no sempre informa, només crida l’atenció”.

L’anàlisi detecta cinc tipologies d’opinió sobre el procés d’associació

La valoració de la política comunicativa institucional és, en general, negativa. Els participants denuncien una estratègia massa unidireccional, repetitiva i orientada només a destacar els beneficis. “Sempre expliquen el mateix i només ho fan els polítics”, apunta un participant. L’informe recull que “la informació és mediocre i esbiaixada, i sempre parlen els mateixos. El sí només el lidera el Govern”, una percepció que afebleix la credibilitat del missatge.

Perfils

Això genera no només desconnexió, sinó també malestar emocional. Molts afirmen que han deixat d’escoltar el discurs institucional perquè no ofereix res nou. “Jo ja me’n refio, però explica-m’ho tot, la part dolenta també”, reclama un dels assistents. Un altre reconeix que “quan sapiguem quan hem de votar, ja m’ho miraré”.

Els canals informatius tradicionals tenen més credibilitat

L’estudi identifica cinc perfils comunicatius diferenciats, que reflecteixen la complexitat del debat social al voltant de l’acord. Els proeuropeus entusiastes no responen a un perfil únic, però comparteixen una mirada oberta i optimista. Veuen l’acord com una oportunitat d’integració, mobilitat i protecció davant d’escenaris interns i externs incerts. “Andorra serà més gran”, sintetitza un participant. També reclamen més informació.

Els escèptics informats, majoritàriament empresaris i autònoms, coneixen l’acord i les implicacions, però tenen reserves. Temen que les noves normatives europees afectin negativament, i sospesen si els beneficis superen els costos. “Cal preveure què passarà amb nosaltres”. Volen debats sectorials i dades reals per avaluar l’impacte.

Els desinformats amb interès, adults i sèniors que no rebutgen l’acord, però confessen no haver-lo entès, no se senten còmodes amb els grans actes polítics ni amb tecnicismes. Reclamen explicacions clares, en llenguatge planer i en entorns pròxims. “Que algú m’ho expliqui amb paraules normals. I això, a mi, com m’afecta?”, resumeix un dels testimonis.

Els preocupats identitaris són ciutadans arrelats, que temen que l’acord posi en perill la sobirania i la manera de fer andorrana. “Ens hem venut el país”, lamenta un participant. Temen la pèrdua de control sobre l’entrada de població, la llengua i els valors tradicionals. Tot i això, alguns votaran que sí, no per convicció, sinó per garantir un futur als seus nets.

Els contraris rebutgen l’acord per desconfiança estructural cap a Europa o cap al mateix Govern. No es tracta d’una oposició informada, sinó més aviat emocional: “Això ens ho imposen des de fora”, “si hi entrem, després no en podrem sortir”. L’informe recomana evitar confrontació directa i afavorir espais de diàleg.

Confusió

Les jornades van posar en relleu una confusió conceptual generalitzada. Molts participants confonen l’acord amb una adhesió plena a la UE, a l’euro o a l’espai Schengen. “No tant perquè no distingeixin una cosa de l’altra”, diu l’informe, “com perquè no saben què continuarà igual i què canviarà”. Aquesta incertesa alimenta la inseguretat i afavoreix la desinformació.

Les recomanacions aposten per una comunicació més segmentada, empàtica i diversificada. Es proposa produir materials adaptats a cada perfil –guies, vídeos, pòdcasts– i utilitzar canals més pròxims: centres cívics, associacions, punts físics d’informació i canals digitals específics com WhatsApp o Telegram. També es reclama més presència de figures de confiança, com mestres, professionals, jubilats actius o empresaris.

Els participants proposen crear debats temàtics amb experts independents i moderadors de prestigi, fora de la confrontació política. Entre els noms que generen confiança hi ha Josep Dallerès, Antoni Pol, Joan Carles Rodríguez Miñana, Jaume Bartumeu o Laia Moliné. “Volem veus diverses i que sàpiguen de què parlen”, conclou un assistent.

La conclusió global és clara: l’acord no genera rebuig, però sí dubtes profunds. Per construir suport ciutadà cal una comunicació més honesta i participativa.