SECTOR PRIMARI
Casal vol incrementar el consum de carn del país
Una nena i una dona visiten la Fira del Bestiar d’Ordino.
La cinquena edició de la Fira del Bestiar d’Ordino vol consolidar-se, i així ho van apuntar les autoritats comunals i ministerials. L’objectiu és el d’igualar o superar els 5.000 visitants. Enguany, per primer cop, l’esdeveniment va comptar amb la presència del cap de govern, Xavier Espot, qui va acompanyar Guillem Casal, ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia. Casal va defensar el “bon estat de salut del sector primari i ramader” i també va assegurar, en resposta als mitjans sobre la regulació del cultiu de cànnabis terapèutic, que “cal continuar potenciant allò que sabem fer bé”. El ministre no es va referir literalment que es descarta el projecte: “I el que funciona és això que veiem aquí. Treballem molt bé un producte de qualitat, que és la carn d’Andorra, que representa el 15% del nostre mercat de carn al país”. I va afegir que “és un potencial que cal fomentar en un país on tenim gairebé deu milions de visitants”.
“Cal mecanitzar el sector sense renunciar a l’autenticitat i la integració paisatgística”
El cònsol menor, Eduard Betriu, va valorar-ho positivament, així com l’alta implicació dels ramaders locals, amb una dotzena de participants, “el 99% dels productors agrícoles d’Ordino”, i un total de 190 caps de bestiar, un centenar dels quals ovelles. “Hi ha un sector viu, que és clau per al manteniment del nostre ecosistema, i no hi ha millor lloc per fer-ho que Ordino, una parròquia envoltada de natura, reconeguda com a reserva de la biosfera”, va matisar Casal. El ministre va defensar també la importància de seguir treballant en el binomi “sector primari i protecció del medi natural”, i va recalcar la importància del suport institucional per garantir-ne el futur.
Ramaders sense relleu
“Hauria d’haver-hi més relleu generacional? Potser sí. Hi ha explotacions que no el tenen garantit. Per això des de les administracions hem d’estar atents a les demandes del sector”, va apuntar Casal. Des del ministeri valoren que el relleu només es produirà quan les explotacions estiguin “mecanitzades”, a condició que no es renunciï a “l’autenticitat del sector i la integració paisatgística”. Tot i les ajudes del 35% al sector, Casal també va valorar la possibilitat de renovar els actuals reglaments vigents, que són de principis del 2000. “En 25 anys, aquests valors segurament estan desfasats i, per tant, tenim marge de millora”, va confessar el ministre, qui reconeix que el sector “sempre ha de demanar una mica més a l’administració”.
“La subhasta motiva els ramaders a mostrar qui té la millor bèstia, és el pal de paller de la fira”
Prioritzar la raça bruna
L’inevitable va ser la Fira concurs i subhasta nacional de mascles de raça bruna d’Andorra. Segons Betriu, aquesta competició “motiva els ramaders a mostrar qui té la millor bèstia” i subratlla que “els ramaders són el pal de paller de la fira”. “Han arribat 3 bèsties a subhasta vingudes des de França, seleccionades a Andorra, de molt bona qualitat. I espero que s’animin i que les explotacions puguin quedar amb aquests joves braus futurs pares”, va assegurar Betriu, que com a “polític i ramader” diu que cal prioritzar la qualitat del sector. El millor exemplar bru es va subhastar per 3.400 euros a favor de Casa Evaristo, després d’un infinit estira-i-arronsa entre participants.
A part dels plans de millora previstos per al sector agrícola i ramader, s’avaluarà “si es poden trobar noves línies de finançament i de suport al sector”, segons va posar en relleu el titular de la cartera, que va manifestar que en el vessant de la ramaderia el que estan treballant a hores d’ara és el centre de recria d’anolles.
Casal va posar en relleu que ara s’està fent un control dels toros de selecció i que s’hauria de “fer el mateix” amb les mares, la qual cosa passaria “per crear un centre de recria” d’anolles, que són les vaques més joves, d’entre un i tres anys. Caldria seleccionar-les, per tenir “una raça pròpia ben treballada” i, per tant, tenir un control tant sobre els pares com sobre les mares reproductores. Aquest projecte ja s’ha començat a analitzar amb el suport del grup Gasconne dels Pirineus, que té una raça similar a la bruna. Casal va reivindicar que els passos que s’estan fent busquen “continuar mantenint el sector ben viu”.