Marín admet la falta d’un protocol contra agressions als treballadors

El ministeri d’Afers Socials i Funció Pública ha reconegut en una resposta escrita, firmada per la ministra Trini Marín i adreçada al conseller socialdemòcrata Pere Baró, que el departament d’Afers Socials no disposa actualment d’un protocol específic per prevenir i gestionar agressions físiques o verbals contra el seu personal. Aquesta resposta admet que, tot i els avenços en seguretat física i formació, el document normatiu que hauria de regular les actuacions continua pendent de finalització.

Segons detalla el text, des del 2021 s’ha desenvolupat un treball en tres fases: una primera d’anàlisi, en què es van fer entrevistes amb els equips per identificar riscos i tipus d’agressions; una segona fase d’aplicació de mesures concretes, i una tercera que ha de culminar amb l’elaboració d’un protocol definitiu. Aquesta última fase encara està en curs i no serà fins aquest 2025 quan es preveu que s’enllesteixi l’esborrany. Mentrestant, els treballadors i treballadores del sector continuen actuant sense una guia clara que defineixi els procediments a seguir en cas d’incident greu.

El conseller Pere Baró va preguntar al govern sobre les eines i mesures de seguretat

Divendres mesures

Malgrat la manca de protocol formalitzat, la resposta subratlla que s’han adoptat múltiples mesures per reforçar la seguretat dels treballadors. A l’edifici Clara Rabassa, els espais estan equipats amb sistemes d’alarma amb detectors fotogràfics, càmeres de videovigilància distribuïdes per la quarta planta, un sistema d’interfonia per gestionar l’accés fora d’horari i control d’entrada amb targetes magnètiques personals. Un vigilant de seguretat està present durant tota la jornada i pot ser requerit per assistir a entrevistes. A més, el mobiliari dels despatxos ha estat disposat de manera que permeti una evacuació ràpida i segura en cas de conflicte. Pròximament, a més, es preveu posar en funcionament el sistema SmartPanics, una aplicació que permetrà als treballadors socials activar alertes immediates durant les visites a domicili.

Afers social està elaborant un esborrany del protocol que s’acabarà enguany

El servei de trobada familiar, ubicat a l’edifici Prada Casadet, també compta amb sistemes de videovigilància i control d’accés per targeta. Les finestres tenen obertura limitada i les portes es tanquen amb codis numèrics i electroimants d’alta seguretat. Cada professional disposa d’un botó del pànic portàtil que envia una alarma silenciosa a la central de seguretat, des d’on s’activa un protocol que inclou l’enviament d’un vigilant i, si cal, l’avís als cossos especials. A més, existeix una sala segura amb porta i vidres reforçats per protegir professionals i usuaris en situacions d’emergència.

El ministeri ha impulsat formacions específiques sobre gestió d’agressivitat i contenció emocional

Als centres parroquials on treballen tècnics socials també hi ha dispositius de seguretat, tot i que alguns sistemes, com ara els botons del pànic, estan pendents de posada en marxa. Pel que fa al Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), les mesures de protecció inclouen sistemes d’alarma, diverses càmeres de videovigilància i un sistema d’interfonia que permet gestionar l’entrada de visites. L’accés principal al centre es fa mitjançant un sistema de doble porta, fet que incrementa la seguretat física de l’equip i dels residents.

Paral·lelament, el ministeri ha impulsat formacions específiques sobre gestió d’agressivitat, contenció emocional i primers auxilis, i manté un programa d’acompanyament emocional amb sessions mensuals a càrrec d’una empresa externa. Aquestes sessions estan dissenyades per abordar tant les dinàmiques d’equip com els efectes psicoemocionals derivats de la tasca diària. L’objectiu és reforçar la resiliència i la capacitat d’afrontament dels professionals, que sovint es troben exposats a situacions d’alta intensitat emocional.

La resposta de la ministra Marín evidencia, així, una paradoxa: tot i l’existència de nombroses mesures físiques i tècniques, el departament d’Afers Socials encara no disposa d’un protocol normatiu que reguli amb claredat què cal fer davant una agressió. El compromís del Govern és culminar-lo enguany, però fins llavors, els professionals continuen operant en un marc legal i organitzatiu incomplet.

El debat sobre la seguretat del personal dels serveis socials no és nou, però pren especial rellevància en un context de creixent complexitat social i vulnerabilitat dels usuaris. El fet que el personal pugui ser objecte d’agressions per part de persones en situació de crisi o descompensació emocional exigeix no tan sols recursos materials, sinó també protocols clars.