Un model penitenciari deficient

L’informe del Raonador ha posat de nou la presó al centre de la diana. Xavier Cañada, demolidor, va descriure dimecres davant els consellers generals que hi ha “un règim d’aïllament amb contenció farmacològica que voreja el llindar de la vulneració dels drets humans”. Una afirmació que ja era motiu de comentaris entre els funcionaris perquè la situació dels interns, tancats moltíssimes hores a les cel·les sense activitats, presumptament requereix fàrmacs per evitar episodis que posin en risc la integritat dels carcellers i dels mateixos interns. La situació, que fonts dels treballadors del centre descriuen de molt complicada, s’ha generat bàsicament per diversos factors: no hi ha personal suficient; està catalogada com de màxima seguretat; es tracta d’un centre penitenciari verticall, totalment desaconsellat; el nombre de reus és molt alt, i té mancances, com ara el mòdul psiquiàtric.

L’informe del Raonador posa el focus en el règim d’aïllament

Tot això conflueix en una situació cada cop més insostenible que Cañada va detectar en les seves visites a la Comella i en la informació que ha recollit. Els tres sindicats van declinar ahir fer declaracions públiques. L’ambient intern no hi ajuda. Un és afí a la direcció, un altre totalment oposat, i l’últim que es va constituir està integrat per joves de les darreres promocions. En comparació amb altres cossos especials, els funcionaris penitenciaris tenen un salari mitjà inferior al dels policies (4.069 euros) i bombers (4.012 euros), però superior al dels banders (3.488 euros).

Hores extres

De totes maneres, la diferència no és abismal i es compensa amb hores extraordinàries, tantes que hi ha qui fa torns de 12 hores durant una setmana amb nòmines molt generoses. Aquesta feina extra està molt ben remunerada, però les fonts remarquen que amb moltes hores al lloc de treball es perd concentració, tot i que durant la nit la responsabilitat es redueix a la vigilància de les càmeres per constatar que tot està en ordre. Hi ha moltes baixes a la plantilla, fet que obliga la resta a fer guàrdies.

El model vertical empitjora el control i la rehabilitació

Un dels punts considerats negatius és la distribució de les diferents àrees de les instal·lacions i la seva edificació en vertical, amb quatre plantes, galeries de seguretat, pati i aules d’activitat, a més de les zones d’administració, cuina i altres elements. El model arquitectònic recomanat en la majoria de sistemes penitenciaris moderns és el distribuït en una o dues plantes, amb patis interiors i exteriors ben definits i una organització funcional més horitzontal, que facilita la convivència, el control i la rehabilitació. Els presos tampoc tenen les millors condicions. Homes i dones estan barrejats sense diferenciar el tipus de delicte, de manera que un detingut per conduir ebri pot conviure amb una persona condemnada per assassinat, encara que els penats i els preventius estan separats. No és el mateix amb les dones: les que tenen sentència ferma conviuen amb les que estan pendents de judici, una convivència que els experts desaconsellen pèrò que s’accepta perquè no hi ha més opcions.

Àrea psiquiàtrica

Ara mateix hi ha dues persones que han de disposar d’una àrea diferenciada. Els batlles els van condemnar a un internament psiquiàtric i a Andorra no és possible. No hi ha cap menor en l’actualitat, fet que ho complicaria més, ja que s’han de separar dels adults. Les fonts coincideixen amb el Raonador del Ciutadà que un intern necessita relacionar-se i fer activitats, i és contraproduent estar moltes hores a la cel·la, encara que sigui per voluntat pròpia.

El centre penitenciari de la Comella va ser inaugurat fa 30 anys. Aquestes instal·lacions eren una solució provisional i no havia de ser la presó definitiva. L’objectiu de la seva construcció era acollir els reclusos que estaven a les dependències de Casa de la Vall, l’única que hi havia fins aquell moment, i que tenia un greu problema d’ocupació. Hi cabien un màxim de 20 persones. Els presos es trobaven atapeïts, dormien en llits plegables i es partien els torns per accedir al pati minúscul que tenia vistes a tots els veïns de la zona mentre el director buscava solucions per resoldre el problema. L’actual presó va ocupar l’edifici d’una fusteria i d’una empresa de materials de construcció. El centre es va crear l’any 1995 de manera provisional en un edifici de lloguer per tal de resoldre momentàniament el problema de saturació.