INFORME DEL 2024
Neguit pels menors sense sanitat
El Raonador del Ciutadà defensa la creació de l’acollidor especialitzat per enfortir l’atenció als infants en situació vulnerable

El Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, durant la compareixença.
La realitat dels menors migrants en situació irregular a Andorra s’ha convertit en una preocupació creixent, tal com va manifestar ahir als consellers el Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, per exposar les conclusions de l’informe anual que es va publicar fa unes setmanes. “La primera dada que tenim és que no tenim dades”, va lamentar Cañada, tot afegint que la manca de xifres clares no tan sols dificulta l’atenció institucional, sinó que invisibilitza la magnitud del fenomen.
Les famílies migrants que intenten reagrupar els fills es troben amb exigències legals que sovint superen les seves capacitats econòmiques. Actualment, el sou per reagrupar un fill i la parella és de 3.472 euros. Els llindars d’ingressos requerits per la legislació impedeixen que moltes famílies amb rendes modestes puguin regularitzar la situació dels menors. Segons Cañada, s’han rebut fins ara 22 casos de famílies amb problemes per fer el reagrupament, tot i que la xifra real podria ser superior.
“Els menors irregulars no tenen accés a la sanitat pública, ni pediatre ni metge de capçalera”
Aquesta situació no tan sols separa famílies, sinó que també condemna molts infants a una situació d’irregularitat administrativa crònica, amb conseqüències socials i psicològiques greus. Els menors en situació irregular tenen dret a l’escolarització fins als 16 anys, però més enllà d’això, les portes de l’Estat els queden tancades. “No poden accedir a beques de menjador ni a beques d’estudi. El més greu, però, és la manca d’accés a la sanitat pública: no tenen pediatre ni metge de capçalera”, va denunciar Cañada. Les famílies amb recursos recorren a assegurances privades; les que no se’n poden permetre cap es veuen obligades a traslladar-se a la Seu d’Urgell per rebre atenció mèdica. “Les conseqüències d’aquesta situació recauen sobretot en els infants”, va advertir el Raonador, que va instar les autoritats a actuar.
“La Llei dels infants preveu la figura de l’acollidor especialitzat, però encara no existeix”
El Raonador va deixar clar que en cap cas vol un efecte crida, sinó únicament que se solucioni la situació dels menors que ja es troben a Andorra.
Pel que fa a l’acollida de menors de famílies desestructurades, especialment quan es prolonga més enllà dels set anys, té conseqüències psicològiques greus. “Ens preocupa tant l’edat d’ingrés als centres com l’edat actual dels infants. Per exemple, tenim el cas de dos nens que van ingressar al centre amb un i quatre anys, i ara en tenen nou i dotze, respectivament”, va assegurar. En la mesura del possible, va demanar al Govern que minimitzi el temps que els infants estan separats dels pares.
Acollidor especialitzat
En aquest context, la figura de l’acollidor especialitzat, prevista a l’article 99 de la Llei dels drets dels infants del 2019, permetria que professionals formats en ciències socials poguessin acollir i atendre infants amb discapacitats o problemes conductuals.
No obstant això, tot i la seva previsió legal, el reglament que ha de desenvolupar aquesta figura encara no ha estat aprovat. Segons el Raonador, cal una actualització urgent per adaptar-se a les necessitats actuals del país.

Centre de la Comella.
L'EXCÉS DE FÀRMACS A LA PRESÓ FREGA "LA VULNERACIÓ DE DRETS
L’octubre passat, la situació va quedar en “evidència amb el suïcidi d’un intern” al centre penitenciari de la Comella.
Tot i que els presos poden accedir a activitats i tallers, el Raonador va denunciar que només disposen de quatre hores diàries per realitzar-los. “La presó actual no és el lloc idoni, ni en termes utilitaris ni humans,” va assegurar.
A més, va destacar la manca d’espais comuns a la Comella, un dèficit que limita les oportunitats de socialització dels interns. Cañada va instar a modificar el model penitenciari andorrà, apostant per un sistema centrat en la rehabilitació i “la justícia restaurativa”.