Dones clau de la nostra història

Deia ahir la sufragista pionera Angelina Mas que la pretensió no era fer una revolució, i que la conquesta del dret de vot femení fa cinc dècades va ser conseqüència d’un moviment nascut amb la demanda de les dones cabaleres de poder transmetre la nacionalitat als fills. D’aquell moviment va néixer un canvi fonamental per a la història del país, que va comportar el dret a vot i la incipient entrada de la dona a la política andorrana, quelcom que la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, va recordar enumerant totes les fites assolides, encara que lentes, fins a la primera dona cònsol a Andorra.

L’exposició inaugurada ahir al comú encampadà davant un públic molt nombrós sota el títol Dones clau per a la història d’Andorra; les sufragistes andorranes, pretén ser un homenatge a les impulsores dels canvis a través de la visió de nou artistes. Naiara Escabias, Joana Baygual, Neus Mola, Mònica Armengol, Mercè Ciaurriz, Montserrat Altimiras, Núria Morcillo, Gemma Piera i Maite Luque (aquesta última també amb el barret de comissaria) han mostrat la seva visió sobre la conquesta del sufragi a través de peces elaborades amb diferents tècniques com ara l’escultura, la fotografia, la pintura o texit o el mural.

En paraules de Neus Mola, “l’objectiu és donar a partir de l’art veu simbòlica a la gran gesta que es va fer”. Un encàrrec que totes nou, afirmava Mònica Armengol, “van assumir amb una gran responsabilitat tenint en compte la transcendència històrica del fet”. A la qual cosa Montserrat Altimiras reblava destacant “la barreja d’emocions que havien tingut treballant en un projecte tan potent” i intentant entendre “com van ser aquells inicis, viscuts en silenci, des de la clandestinitat, d’amagat i amb un treball subterrani de formiga que va donar els seus fruits”.

Nou artistes andorranes reten homenatge a deu sufragistes pioneres

Per conèixer aquesta història, neix el treball de Claudine Fabresse. De títol homònim al de la mostra, intenta posar veu i rostre, a través bàsicament de recull de memòria oral, a aquelles impulsores, sempre amb l’objectiu, segons afirmava ella mateixa, “que no s’oblidi mai la història d’aquelles dones d’Andorra”. Són deu les elegides, per bé que són representatives de les més de tres-centes signatàries de la demanda del moment.

Tot i el sufragi femení, el cert és que l’entrada de la dona a política ha estat tardana, i la ministra de Cultura, Mònica Bonell, comentava que possiblement en aquell moment no es creia que es trigaria tant, però en tot cas, “cal recordar el camí fet i seguir treballant, ja que és responsabilitat de tots”.

Parlant amb l’avui síndic Carles Ensenyat sobre la importància de l’assoliment d’aleshores, destacava que “aquests drets que avui considerem universals es van haver de guanyar”, i que cal “defensar-los perquè poden reverir-se”.

Fins al 6 de juny l’exposició els espera al comú d’Encamp, no se la perdin.