Suport a les famílies per apujar la natalitat

El 2024 es van registrar 501 naixements a Andorra, un augment del 9,4% respecte al 2023, segons les dades publicades ahir pel departament d’Estadística. La taxa de natalitat es va situar en 5,75 naixements per cada 1.000 habitants, una millora modesta, però insuficient, per revertir la tendència de baixa fecunditat que arrossega el país des de fa anys. Judith Pallarés, secretària general de l’Institut de les Dones, va advertir que el repunt del 2024 no representa una millora estructural. “No hi ha grans diferències respecte a l’any anterior, tot i aquest augment. Ara mateix, moltes famílies no es plantegen tenir fills si no poden assumir el cost de la vida ni el de l’habitatge”, va denunciar Pallarés. “És un esforç comú: cal conciliar la part empresarial, laboral i familiar”, va detallar.

L’edat mitjana de les mares es va mantenir elevada, en 33,13 anys, reflectint la tendència generalitzada de retardar la maternitat. Tot i la millora en el nombre absolut de naixements, l’indicador conjuntural de fecunditat –que estima el nombre mitjà de fills per dona– es va quedar en 0,84, molt per sota de la taxa de reemplaçament de 2,1 fills per dona. En comparació, la mitjana europea el 2023 era d’1,38. Les dades també mostren diferències segons nacionalitat: les mares espanyoles i portugueses presenten taxes de fecunditat més altes que les andorranes, que continuen tenint índexs molt baixos.

“Moltes famílies no poden tenir fills per culpa del cost de l’habitatge”
Judith Pallarés, Secretària general de l’IAD

Pallarés també destaca que la manca de xarxes familiars i el pes desproporcionat de la criança en les dones dificulta la decisió de ser mares. “Si professionalment no es pot ascendir dins l’empresa per la càrrega de criar un fill, moltes dones decideixen no tenir-ne”, va confessar Pallarés. “Hem d’intentar fer un esforç per revertir-ho. Fins que les empreses entenguin que la corresponsabilitat és imperativa i es prengui consciència en l’àmbit estructural, el model de treball no canviarà”, va explicar. Pallarés referma que si els pares no estan disposats a “sacrificar el mateix que elles sacrifiquen”, la maternitat no té cap sentit. També recorda que durant la pandèmia ja es va evidenciar la desigualtat. “Les persones que es van acollir al teletreball per cuidar els nens van ser, majoritàriament, les mares”, va assenyalar.

L’Institut de les Dones reclama que tant l’administració com les empreses adoptin polítiques reals de conciliació i corresponsabilitat, que permetin a les famílies dedicar temps als seus fills sense penalitzacions laborals ni econòmiques. Això inclou la flexibilització d’horaris i el foment del teletreball amb criteris d’igualtat.