El Constitucional obliga a revisar una expulsió per no valorar la família

El Tribunal Constitucional ha estimat parcialment un recurs d’empara presentat per un ciutadà d’origen marroquí a qui se li havia anul·lat l’autorització de residència i treball al Principat per presumpta falsificació documental. La decisió judicial que confirmava aquesta anul·lació ha estat criticada pel Constitucional, que considera que els tribunals no van valorar adequadament les circumstàncies personals i familiars del recurrent, tal com exigeix el dret a una jurisdicció efectiva.

El TC exigeix ponderar la vida familiar abans d’anul·lar permisos

Els fets es remunten a l’any 2024, quan el Govern va revocar el permís de residència d’aquest ciutadà al·legant que havia utilitzat documents considerats falsos per tramitar la seva autorització. Es tractava, entre d’altres, d’un certificat d’experiència laboral i una declaració de salari que, segons la policia, no complien els requisits d’autenticitat. El cas va ser analitzat per la Batllia i posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia, que van confirmar l’anul·lació del permís en considerar que la falsedat dels documents justificava per si sola aquesta mesura, sense necessitat d’una condemna penal ni d’investigació formal oberta contra l’interessat.

L’afectat va portar el cas al Tribunal Constitucional, argumentant que la decisió era desproporcionada i vulnerava tant el seu dret a una resolució judicial fonamentada com el principi de presumpció d’innocència. També va posar de manifest que resideix al país des de fa més de sis anys, juntament amb la seva esposa i filles menors d’edat, i que ha consolidat un arrelament professional com a segon cap de cuina en un establiment hoteler. Segons la seva defensa, l’anul·lació del permís afecta greument la seva vida familiar i el futur de la seva unitat familiar al Principat.

En la seva sentència del 14 d’abril del 2025, el Tribunal Constitucional no entra a valorar el fons de la qüestió, però sí que anul·la la sentència del Tribunal Superior i ordena la repetició del procediment judicial, exigint que s’hi incorpori una anàlisi específica sobre la proporcionalitat de la mesura adoptada. El Constitucional subratlla que, encara que no es tracti d’un procés penal ni d’una expulsió formal, la decisió d’anul·lar una autorització de residència també pot tenir conseqüències greus i irreversibles per a la vida familiar i personal de l’afectat, i que això no pot ser ignorat.

A més, la sentència fa referència a diversos precedents del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que estableixen la necessitat de considerar factors com ara la durada de l’estada, els vincles familiars, la integració social i professional, i les possibles repercussions d’una separació forçada. En aquest sentit, el Constitucional critica que la sala administrativa del Tribunal Superior hagi rebutjat qualsevol valoració d’aquesta mena en considerar que no era procedent per tractar-se d’una mesura administrativa i no sancionadora.

Gestió de l'estrangeria

Aquest pronunciament judicial podria tenir implicacions importants sobre la manera com es gestiona l’estrangeria a Andorra, especialment en aquells casos en què la regularització administrativa d’una persona es veu qüestionada per presumptes irregularitats formals. La sentència obre la porta a una aplicació més matisada i humana del dret administratiu, en què les condicions personals i familiars dels residents també siguin tingudes en compte abans d’adoptar mesures dràstiques.