Llei de seguretat en el treball coixa

L’annex XVIII de l’acord d’associació “promou el diàleg social, reforçant els drets dels treballadors per la informació i consulta, i incloent la creació de comitès d’empresa i la transparència de les condicions laborals”. Aquesta afirmació està inclosa en l’Argumentari temàtic de l’acord d’associació que han elaborat els membres del pacte d’Estat. I, de fet, independentment dels canvis que l’acord pugui introduir –en cas que s’aprovi– hi ha dos elements que l’USdA té pensat introduir en les pròximes reunions del Consell Econòmic i Social (CES) amb la patronal (CEA). L’organització sindical vol incidir en la reforma de les lleis laborals, passant per l’acomiadament no causal, però també posarà sobre la taula el que considera “incongruències davant el flagrant incompliment de dues lleis”. Dues problemàtiques amb un nexe comú, la gairebé inexistència de comitès d’empresa o de delegats del personal.

La Llei de la seguretat i la salut en el treball (2008) regula que la figura del delegat de prevenció recau en els de personal, “elegits de conformitat amb el que preveu el Codi de relacions laborals”, i representa “els treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball. A les empreses de menys de vint treballadors, s’informa i es consulta directament els treballadors, excepte si aquests, en assemblea, majoritàriament nomenen un delegat”. Fonts de l’USdA van lamentar ahir que cap empresa té aquest responsable perquè les que tenen comitè o delegat es poden comptar amb els dits de la mà. Una vacant que no és intranscendent, “ja que no es pot afirmar que haurien impedit els accidents, però tampoc es pot descartar que n’haurien pogut evitar algun”, van clamar les fonts. La demanda del sindicat al Govern i la CEA es basarà a desvincular aquests dos càrrecs perquè “es tracta d’una situació gravíssima”.

El redactat deixa sense efecte l’ajuda pública prevista per als sindicats

L’article és el mateix que indica una directiva europea. L’USdA no hi estava d’acord el 2008 perquè “la gent té por fins i tot de posar la seva firma per demanar eleccions per triar un comitè d’empresa”. Les fonts reconeixen que no es pot responsabilitzar l’empresa de manera sistemàtica “perquè molts cops són els mateixos assalariats els que senten desconfiança en creure que poden patir represàlies”. Com a exemple, comenten les enormes dificultats per aconseguir la signatura d’un 15% (unes 200 persones) del personal del Grup Menta, “que té més de mil treballadors i on l’empresa no ha manifestat cap oposició”.

La por frena la creació de comitès i figures de representació

Subvenció

El segon punt que els negociadors sindicals pretenen abordar és la subvenció que consideren que ha de rebre el sindicat, “com moltes associacions o organismes que reben diners públics per ajudar en el bon funcionament”. L’USdA sosté que l’article 12.4 de la Llei qualificada d’acció sindical i patronal reconeix aquesta aportació: “Les organitzacions sindicals tenen dret a obtenir subvencions públiques per desplegar les seves activitats en una quantia proporcional al nombre de delegats dels assalariats o de membres del comitè d’empresa que en formin part. Aquestes subvencions no poden excedir el límit del 50% del que hagin recaptat en concepte de les quotes dels afiliats durant l’exercici anterior.” Novament l’absència de delegats deixa quasi sense efecte aquest apartat de la llei, tot i que des del sindicat s’apunta que malgrat l’infim nombre de delegats i comitès “el Govern hauria de satisfer aquesta ajuda, encara que sigui simbòlica”.

Les fonts van queixar-se que la CEA està disposada a conversar sobre la llei sindical “i no sobre el Codi de relacions laborals, una petició directa de la ministra Marsol”. En la mateixa agenda es troben les converses perquè es creïn comitès d’empresa o delegats, malgrat que tothom és conscient que l’especifictat d’Andorra complica tenir un sindicat fort i amb un bon nombre d’afiliats. La quota és de 15 euros l’any “i és difícil sumar nous membres i tenir una organització forta”.