El festeig de les dretes
Una trobada discreta entre formacions de dreta ha reobert el debat sobre una gran aliança conservadora a Andorra, mentre el mapa polític es comença a redibuixar de cara als comicis.
Mateu i Espot en una reunió de l’executiva demòcrata.
L’edifici Prat de les Oques d’Escaldes va acollir una discreta trobada de representants de (quasi) tots els partits que es poden catalogar de conservadors o de dreta. Encara que ara està transcendint informació d’aquell primer contacte, la reunió va tenir lloc el 25 de febrer i no s’ha tornat a repetir. La seu de Demòcrates va servir per acollir representants de Ciutadans Compromesos, Acció, Liberals i un Josep Majoral (UL) que hi va participar a títol personal, segons expliquen assistents a l’acte. L’objectiu, com resulta obvi, era sondejar la possibilitat d’una gran aliança que eviti el perill d’un govern de centreesquerra la propera legislatura, amb DA com a primera força del país que ha de trobar un candidat que enganxi els votants i afrontar el desgast de tants anys governant.
Per part dels demòcrates van ser-hi presents el cap de Govern i president del partit, Xavier Espot, i el secretari general, Vicenç Mateu, juntament amb el president del comitè executiu de CC, Josep Maria Garrallà; Marc Magallón, president d’Acció; i Victor Pintos i Jordi Cerqueda per part dels liberals, ja que la presidenta, Cristina Rico, estava de viatge. Ningú sap dir amb certesa qui va ser el promotor i tothom fa al·lusió a converses prèvies informals que van conduir a aquesta cita dretana. Tots, des del més gran al més petit, tenen un interès electoral definit. Demòcrates aspira a mantenir una majoria sòlida al Consell General i impedir que hi hagi fugues de paperetes cap a un partit més de dretes, del qual es parla des de fa temps. Tot apunta que el perfil del seu candidat serà la d’una persona dialogant i ben vista pels votants més conservadors, especialment després d’un mandat tan complicat en què s’ha fet necessari l’intervencionisme -un tabú a l’andorrana- per fer front a la crisi de l’habitatge i un acord d’associació que falta ser refrendat que està trobant un relat negacionista que qualla. La resta, excepte CC, ambicionen un paraigua en forma d’aliança per retenir cert protagonisme a l’escenari polític i no convertir-se en un partit secundari que fregui la desaparició. Resulta curiós, perquè si s’acaba estructurant aquest pacte tornarien a confluir antics socis que van acabant llançant-se els plats.
La dreta explora una aliança per frenar l’esquerra
Virtus, qui s’ha eregit com l’embrió d’aquest futur partit de dretes, no va ser-hi present, tot i que les fonts asseguren que en la propera trobada -si n’hi ha- estarà convidat, posant èmfasi que en cap cas es va voler discriminar al de moment grup d’opinió que està fent passes cap a la transformació en partit. “La iniciativa és producte de tota una sèrie de converses prèvies, i de manera asèptica es pot dir que va ser DA qui va fer la proposta per a la reunió”, assegura un dels convidats. Sense arribar a cap acord concret, la reunió va servir per examinar la possibilitat d’un pacte de partits que tenen “una sintonia ideològica” davant la possibilitat d’una entesa entre Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata: “és un bon moment per plantejar la possibilitat de tenir un corrent ideològic comú més enllà de les mateixes idees dels partits”, apunten les fonts. Per exemple, L’A té clar que la supervivència passa per això. Acció també és conscient que no hi ha una altra opció més beneficiosa, mentre que a Virtus pot suposar una oportunitat per adaptar-se a un programa de convergència ideològica i esquivar el risc d’entrar a l’arena en solitari.
Virtus podria sumar-se a la coalició si avancen les converses
Capítol a part mereix Andorra Endavant. La formació que lidera Carine Montaner defensa que DA ha fet un gir a l’esquerra i s’allunya d’aquesta aliança, de la qual s’autoexclou tot i que no ha estat -ni serà- convidat. AE assegura que no anirà “de la mà de cap altre partit nacional. No fem política de cadires, fem política de país”.
Tot i que les diferents formacions intenten treure transcendència a aquest primer contacte, la realitat és que simbolitza el desig d’una comunió de tota la dreta davant l’amenaça política que representa l’altre bloc. Tanmateix, l’organització de l’esquerra està verda i per madurar caldrà consensuar una estratègia que no suposi una contradicció amb els posicionaments -exemple, l’acord d’associació. Concòrdia i els socialdemòcrates també han de decidir quin tipus de pacte volen, només un de llista parroquial -que té més números- o una candidatura conjunta a les dues circumscripcions. El PS afrontarà els comicis amb el relleu de Pere López, i un Pere Baró que té la difícil tasca de revifar el partit. A Concòrdia, amb divergències internes, li toca demostrar que no és una sorpresa efímera i que manté la il·lusió que va despertar a les passades eleccions generals.
Encara queda temps. Tot és inicial. AE assegura que mantindrà el seu camí en solitari amb el repte de demostrar que amb les noves incorporacions el partit pot créixer. Els votants tenen temps per rumiar i els partits polítics per agermanar-se.