Augment de la cotització enguany

La situació del sistema públic de pensions a Andorra és crítica. L’estudi actuarial de la branca de jubilació de la CASS preveu que el fons de reserva es podria esgotar l’any 2041, i que ja a partir del 2026 el sistema podria començar a ser deficitari. Davant d’aquest escenari, la comissió legislativa de Seguiment i Sostenibilitat de les Pensions s’ha posat mans a l’obra per enllestir enguany tres reformes que la Seguretat Social ja havia proposat el 2022.

Els canvis previstos inclouen un augment progressiu de les cotitzacions, la introducció d’un topall per a les pensions més altes i l’establiment d’un mínim d’anys cotitzats per poder accedir a la jubilació, una mesura que també podria incidir en l’edat efectiva de jubilació. La presidenta de la comissió, la consellera demòcrata Maria Martisella, va assegurar que hi ha consens entre els grups per tirar endavant aquestes mesures, tot i que encara cal definir els detalls tècnics i econòmics. “Hem de veure com implementem aquests elements perquè siguin sostenibles, sense desconnectar-nos de la realitat salarial del país”, va afirmar. Martisella va matisar que encara és aviat per concretar, per exemple, el percentatge d’augment de les cotitzacions, però la proposta inicial de la CASS era d’un increment del 4% aplicat progressivament a raó d’un 1% per any.

Tanmateix, les reformes previstes són de tipus parametral, i des de la mateixa CASS ja s’ha advertit que no seran suficients. Entre les propostes de reforma estructural incloses a l’informe de 2022, la comissió començarà a estudiar-ne algunes a partir del maig. Martisella va citar el desenvolupament del conegut com a “pilar 3”, que seria una assegurança privada obligatòria, i del “pilar 2”, un sistema d’estalvi complementari en què empreses i treballadors farien aportacions periòdiques. Tot i que aquests punts van quedar en suspens fa dos anys, ara es preveu reprendre’n la discussió.

Tots els membres de la comissió estan alineats a aplicar les reformes

El conseller general de Concòrdia i membre de la comissió, Jordi Casadevall, va coincidir en la necessitat d’anar més enllà. “Estem analitzant canvis, però no seran suficients, calen mesures estructurals”, va afirmar. Sobre el topall a les pensions, va admetre que “pot tenir sentit com a mesura de justícia social”, però va advertir que el seu impacte serà limitat. Casadevall també va expressar preocupació pel risc de sobrecarregar els salaris amb noves cotitzacions: “Amb els salaris actuals, cal tenir molta cura abans d’exigir aportacions per sobre de les actuals”.

Altres punts

L’informe de la CASS contemplava 14 possibles canvis, tot i que de moment se’n estiguin estudiant cinc. Un dels canvis que van preveure és l’abandonament del sistema per punts per als afiliats menors de 45 anys, que passarien a tenir un model de càlcul basat en euros. Per als majors de 45 anys es mantindria el sistema actual. Segons les projeccions de la CASS, el factor de conversió —que ara és de 9,6— podria passar a ser de 17 en 25 anys. Això vol dir que, si actualment una persona ha cotitzat fins als 65 anys, ha “generat” pensió fins als 74,6 anys, mentre que amb els nous càlculs ho faria fins als 82, una xifra més en línia amb l’esperança de vida actual.

S’estan avaluant mesures estructurals per la situació actual

La proposta de la CASS també va demanar diferències a l’hora de les prejubilacions. Amb les persones majors de 45 anys, la jubilació anticipada no es podria fer fins als 63 anys i s’aplicaria una penalització d’un 7% per any. Per als menors de 45 anys, en canvi, la jubilació a partir dels 63 anys no tindrà penalització. Per contra, als treballadors que mantinguin el sistema per punts i que prorroguin la vida laboral se’ls bonificarà la jubilació demorada fins als 72 anys. En el cas que l’empleat vulgui compatibilitzar la pensió amb els ingressos laborals, és a dir, cobrar la jubilació i seguir treballant, hauria de cotitzar un 8% del salari en concepte de “cotització de solidaritat”. En aquests casos també es va preveure que els treballadors puguin fer cotitzacions ordinàries a la branca de jubilació.

Els dos sistemes de jubilació, per a majors i menors de 45 anys, marcarien que hi haurà una carència de 15 anys per rebre una pensió de jubilació vitalícia i que les rendes s’haurien d’augmentar amb l’actualització de l’IPC anual, tal com va recollir el text.