Un mes i mig extra

L’autorització acabava el 4 de maig, però el Govern n’ha ajornat la caducitat a petició del sector hoteler. La mesura ha estat molt ben rebuda entre els treballadors als quals afecta, tal com han explicat alguns d’ells, extracomunitaris que en molts casos voldrien quedar-se malgrat les dificultats de complir amb requisits com l’experiència. “Jo he vingut aquí amb ganes de quedar-me més temps i això dona més marge d’allargar”, expressa Daniel Andrade, un treballador colombià, que afegeix que d’aquí a un temps contempla poder-se passar a la quota general. La dificultat d’obtenir el permís anual és que “aquí exigeixen documents que a vegades és complicat de trobar-los allà”. “Em vull quedar més temps aquí, viure-hi si és possible, tot i que tinc la meva família a l’Argentina”, esmenta Benjamín González, que ja fa quatre temporades que treballa en un hotel. Per aquesta raó, relata que li interessa passar-se a la quota general. González lamenta que després de tant de temps venint a treballar en el país com a temporer, els tràmits siguin igual de farragosos. “Estaria bé que fossin una mica més flexibles a l’hora de fer el permís perquè fa quatre temporades que estic en el mateix hotel i encara ara haig de presentar els mateixos papers”, afirma. S’hi vol quedar perquè la seva experiència està “sent bona, hi ha tranquil·litat i seguretat, i hi estic bé”, menciona González.

Les dificultats per acreditar experiència és la principal trava

“Ho valoro molt positivament perquè em dona la possibilitat de quedar-me un mes més i tenir un sou més per encaminar-me cap al meu pròxim destí”, assegura Francisco Inza, un treballador argentí del sector de la restauració. “Em puc fer el permís anual, així que el meu objectiu és aquest, de fet a la feina em van donar el vistiplau i ja estic recopilant els papers”, detalla. La seva intenció és quedar-se “almenys un any més, si m’ho permeten”, argumenta. La motivació és que “el país és molt bonic, es valora molt la seguretat, i la muntanya i la neu m’encanten”, descriu. “És un aspecte positiu perquè dona una mica més de temps a les persones, ja que si no s’haurien de buscar altres tipus d’oportunitats”, narra Juan Pablo García, un empleat colombià vinculat en el sector de l’hostaleria. Ell té clar que un cop se li esgoti el permís no intentarà aconseguir el permís d’un any. “Tinc altres projectes en el meu país”, ha indicat. Tot i que no renovarà els papers, l’estada en el territori andorrà ha estat bona perquè “vam marxar del nostre país buscant millors oportunitats i Andorra ens les ha brindat”. “És molt positiu perquè així un pot estar tranquil amb el permís fins al juny, pots sortir i tornar a entrar, és una excel·lent proposta”, manifesta Janeth Montoya, una treballadora també colombiana de la restauració. Montoya explica que en el seu cas està valorant què farà en el futur. “No he pensat si em quedo o me’n vaig, esperaré a veure què ens ofereixen”.

Es mostren en la mateixa línia els treballadors colombians Juan Ovalle i Lizmeir Pérez. “És una bona opció per a nosaltres, se’ns obre una oportunitat per un mes i mig més”, exposa Pérez. Tots dos asseguren que no descarten en un futur presentar-se a la quota general. “L’economia i el sistema laboral és molt bo la veritat”, indica Ovalle. “Les condicions laborals són bones, tenim un ambient laboral tranquil i l’ambient d’Andorra també ho és en comparació amb el país d’on venim”, declara Pérez.

Del cantó empresarial, la responsable d’un restaurant, Eder Cristòfol, afirma que “ho valoro positivament”. “A mi l’allargament em convé perquè tinc una persona que ja la tinc formada i que a més és un perfil que és complicat de trobar i que em permet tenir aquesta persona fins al 15 de juny”, justifica. Cristòfol admet que el sector de la restauració no és fàcil de trobar empleats perquè “hi ha molta rotació” de personal per un tema salarial i sobretot per horaris complicats.