DRETS LABORALS
L’1 de Maig, des de la feina
Recompenses com ara cobrar el dia com a festiu o acumular jornades lliures a canvi d’aquest motiven els treballadors
Els comerços de l’avinguda Meritxell, oberts.
La majoria dels comerços del Principat van tenir les portes obertes durant el Dia del treballador, de la mateixa manera que els anys anteriors a excepció del 2009, en què amb els socialdemòcrates al capdavant del Govern es va categoritzar la jornada com a festa d’obligat tancament. La majoria dels treballadors consultats pel Diari van mostrar-se ahir en desacord vers la situació i van compartir expressions com: “El dia 1 hauria de ser festiu” o “Avui no hauríem d’estar treballant”.
Altres empleats, en canvi, van mostrar-se lleugerament d’acord amb el fet de treballar durant la jornada d’ahir. Bàsicament, les recompenses com cobrar el dia com a festiu o acumular dies lliures a canvi d’aquest els ajuden a acceptar les circumstàncies. “També es paga com a doble i, per tant, un es motiva”, va afirmar una dependenta. En la mateixa línia, una altra font va compartir que “s’ha de veure pel factor econòmic, que és un avantatge”. Però al final, per a molts d’ells la vida social passa per davant dels diners i es converteix en la principal reclamació: “Em sembla injust perquè no puc tenir vida social.”
Les portes dels comerços van estar obertes, igual que els anys anteriors
Els empresaris, per la seva banda, van justificar amb el turisme haver obert els negocis i tenir els treballadors als llocs de feina. “Estem en un país que viu del turisme, és normal que obrim un dia 1, és el Dia del treballador, però també el dia d’atendre la gent que ve de fora”, va afirmar una propietària, tot i que els carrers del centre estaven més aviat buits.
Les crítiques dels empleats van centrar-se en els salaris i els horaris
Els treballadors van expressar que celebrar manifestacions no hauria valgut la pena, ja que els que tenen festa són fora del país durant el pont i els que estan en la seva situació tampoc haurien pogut acudir-hi. “Si la gent treballa, qui es manifestarà?”, afirmaven els empleats dels comerços oberts. També hi va haver qui es va mostrar més crític amb l’estil de les protestes: “Les manifestacions es fan francament malament, s’ha de fer alguna cosa que es noti més, no dic que calgui cremar contenidors, però sí, per exemple, tallar la carretera.”
Les crítiques dels empleats respecte als drets laborals van centrar-se en salaris i horaris. “Veig els drets laborals una mica esclavitzadors”, va afirmar una treballadora de la restauració. La dependenta d’un petit negoci de l’avinguda Meritxell va relacionar a la problemàtica amb els elevats preus dels lloguers i de la vida: “El moment que lloguer i menjar es disparen, les tres coses (incloent-hi els salaris) no estan en consonància.” “Hi ha feina, però el sou tal com estan les coses ara no dona per a res”, va compartir una altra dependenta.
Un socorrista vigila un infant.
DELEGATS PER SER ESCOLTATS
Els treballadors del sector dels socorristes van tirar endavant ara fa sis mesos la creació d’una branca sindical que disposa del suport de la majoria dels empleats. Així ho va afirmar Valeria Carta, socorrista i impulsora del sindicat: “Ara per ara tenim 40 afiliats d’entre 50 a 60 treballadors que hi ha en total.” L’objectiu dels treballadors és formalitzar els delegats de personal per tal de “ser més escoltats pels empresaris”, tal com va remarcar Carta. Les principals reclamacions dels socorristes giren entorn dels augments de salaris, disposar d’un horari fix i poder treballar a les mateixes instal·lacions al llarg del dia, ja que a vegades, segons Carta, “ens envien fins a tres llocs diferents, on treballem entre una i dues hores”. Els socorristes estan en espera que l’USdA parli amb les empreses i està previst que tinguin novetats la setmana vinent. Així ho va compartir també Ubach, ja que, en cas que les empreses es neguin a disposar de delegats de personal, “la idea és tirar-ho endavant igualment, ja que està previst a la llei, però l’interessant és poder-ho fer conjuntament amb elles i formalitzar convenis col·lectius”.
Per la seva banda, els treballadors de la companyia de transport Coopalsa segueixen en espera de la resolució del Tribunal Superior de Justícia, pel que fa a la suspensió cautelar del laude arbitral que els obligaria a recuperar els horaris de jornada intensiva, per decidir si tiren endavant la vaga de temps indeterminat, tal com va afirmar el seu delegat de personal, Marcelo Orieta. Els treballadors van crear la figura del delegat de personal perquè “l’empresa no en volia saber res, estan acostumats a fer i desfer com ells volen”. Els conductors treballaven a torns partits entre 11 i 12 hores mentre que en cobraven set i “per aquest ofici s’ha d’estar ben descansat, amb els reflexos al 100%”, tal com va afirmar Orieta.