Els propietaris tenen “seriosos dubtes” del volum de pisos buits

La comissió nacional de l’habitatge s’ha tornat a reunir aquesta setmana després de més d’un any sense fer-ho. Entre els integrants de l’organisme hi ha l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) que analitzarà les propostes plantejades per l’Institut de l’Habitatge –l’organisme les va desglossar en un comunicat de premsa posterior–. No obstant això, el president de l’entitat, Jordi Martisella, va mostrar els dubtes sobre l’eficàcia d’una de les accions que s’han posat sobre la taula, la borsa de lloguers que incorpori avantatges per als propietaris i serveis d’acompanyament per als inquilins per facilitar l’entrada d’immobles al mercat. Una iniciativa que ja té precedents a Andorra i que no va acabar de rutllar, i sobre la qual Martisella opina que “crec que això no té gaire recorregut”, ja que sosté que no existeix la casuística dels pisos buits perquè el propietari no trobi un llogater que encaixi. De fet, afegeix, els pisos que queden lliures es tornen a ocupar ràpidament pel “boca-orella”. Durant la reunió de la comissió el Govern els va informar que la xifra que tenen ascendeix a unes 1.800 unitats immobiliàries buides, però l’entitat expressa molts dubtes sobre la dada. “Ells sabran on són, però tinc seriosos dubtes que existeixin”, va assenyalar Martisella. Cal recordar que la Llei òmnibus ja en vigor dona sis mesos per a l’aplicació de la cessió forçosa d’aquests habitatges i aquesta seria la xifra amb què treballa el Govern per impulsar el mecanisme. En primer terme, però, es buscarà la col·laboració del propietari i l’executiu té previst enviar cartes per “motivar-los”, tal com va expressar la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, en una entrevista recent a Diari TV.

L’APBI advoca pel diàleg i per l’anàlisi de les propostes, també la que, emulant el model suís, es basaria en la limitació dels increments dels preus dels lloguers, tant en contractes nous com en vigor. De fet, aquesta proposta ja la va llançar l’expresident de l’institut, Josep Maria Pla, abans de deixar el càrrec. El plantejament pretén evitar que el 2027, quan es descongelin els lloguers, el preu dels arrendaments es dispari. Tot i la voluntat d’analitzar-ho, Martisella va insistir que a l’empresariat que representen no es donen abusos.

“Crec que [la borsa d’habitatge de lloguer] és una proposta que no té gaire recorregut”
Jordi Martisella, President de l’APBI
 

Altres de les propostes plantejades per l’Institut de l’Habitatge passen per incentius fiscals per fomentar tant el lloguer com la construcció de vivendes a preus regulats o impulsar iniciatives de convivència intergeneracional entre joves i persones grans, així com reforçar el suport a la compra del primer habitatge destinat a residència habitual, que és el programa en el qual treballa el Govern. Després de la inactivitat de la comissió, la voluntat és ara repensar l’estructura per agilitzar-ne el funcionament. La proposta consisteix a dividir-la en dues branques: una comissió plenària, que es reuniria anualment i estaria formada pels membres actuals, i una comissió permanent, amb reunions trimestrals i competències més operatives, integrada per representants de l’institut i del ministeri.

Els pisos de Canillo

Sobre l’escàs interès que han suscitat els pisos de lloguer assequible de Canillo entre les persones inscrites als registre per accedir a un pis de lloguer assequible –només s’han formalitzat quatre sol·licituds, forçant-ne l’adjudicació directa–, Martisella va apuntar que és “complicat” valorar-ne el perquè. “Possiblement no s’ajusta als interessos i expectatives de les persones que estan buscant pis” o bé aquestes “no compleixen els requisits” marcats pel Govern per accedir-hi, va apuntar com a raons. També la congelació actual dels preus dels lloguers pot incidir, va afegir-hi. El president de l’APBI va remarcar que “evidentment viure a Canillo és tan digne com fer-ho a Sant Julià i Escaldes”, i es va mostrar partidari d’uns criteris per tenir dret a un immoble del parc públic que beneficiïn les persones que estan establertes al Principat des de fa més anys. A partir d’aquí, considera que possiblement s’hauria d’afinar més en la diagnosi de qui pateix la problemàtica de l’habitatge.