ESTUDI DE LA CASS
Dèficit de vuit milions el 2026
L’estudi actuarial de la branca de jubilació pronostica que l’any vinent les despeses de les pensions superaran àmpliament els ingressos per cotitzacions

Jordi Cinca i Marc Galabert, a l’última compareixença al Consell General.
Les pensions començaran a ser deficitàries el 2026. Aquesta és la dada que aporta l’estudi actuarial de la branca de jubilació de la CASS, que assenyala que l’any vinent la diferència entre els ingressos esperats per cotitzacions i les despeses previstes per prestacions implicarà que la branca tanqui l’exercici amb un saldo negatiu de 7,8 milions d’euros. A partir d’aquí, la situació només empitjorarà. Segons els resultats de l’estudi, el 2027 el dèficit es triplicarà i arribarà als 22,5 milions d’euros, una xifra que augmentarà fins al 2083 –l’horitzó temporal de l’estimació–, quan el desequilibri se situaria en 600 milions.

Gràfic
Aquesta evolució obligaria a recórrer al fons de reserva de jubilació tan aviat com l’any vinent. Tot i que està previst que aquest fons continuï creixent fins al 2028 –passant dels 1.700 milions d’euros actuals a prop de 1.900–, a partir de llavors les reserves començaran a disminuir i l’estudi augura que el 2041 ja no hi quedarà capital disponible.
El moment exacte en què s’esgotarà el fons pot variar, ja que la llei preveu diverses salvaguardes. La primera és que el fons ha de tenir un patrimoni mínim a l’inici de cada exercici i que es podran fer aportacions extraordinàries a través de transferències dels pressupostos de l’Estat. La segona es troba a la Llei de la Seguretat Social, que estableix que el patrimoni del fons de reserva de la branca de jubilació s’ha de mantenir, com a mínim, en l’import que presentava el 31 de desembre de l’any anterior en què els ingressos per cotitzacions i recàrrecs siguin inferiors a les prestacions contributives i les despeses administratives corresponents.
La causa
El principal factor d’aquesta situació serà l’envelliment de la població, que tensionarà el sistema de pensions. La piràmide poblacional andorrana mostra una concentració de ciutadans entre els 30 i els 60 anys, mentre que als trams inferiors es detecta un descens de la natalitat. Aquesta estructura rep el nom de piràmide de població regressiva, caracteritzada per la combinació d’una natalitat baixa i un alt percentatge de persones grans, i és habitual als països desenvolupats, segons detalla l’informe.
L’anàlisi de la piràmide demogràfica també permet anticipar l’evolució de la taxa de dependència. Quan la generació actual d’adults –entre els 30 i els 60 anys– arribi a l’edat de jubilació anirà seguida d’una cohort més reduïda, fruit de la baixa natalitat. Per aquest motiu, la taxa de dependència disminuirà progressivament a mesura que aquesta generació es retiri del mercat laboral.
Pel que fa a la baixa natalitat, cal destacar que es tracta d’una tendència generalitzada als països desenvolupats i que, a llarg termini, pot comprometre la sostenibilitat dels sistemes de pensions de repartiment, especialment en societats envellides.
EL NOMBRE DE COTITZANTS PER CADA PENSIÓ DISMINUIRÀ DRÀSTICAMENT ELS PRÒXIMS ANYS
Una de les particularitats del sistema andorrà és que la població immigrant exerceix una influència positiva sobre aquesta taxa de dependència, especialment durant els mesos de temporada turística alta, quan l’activitat econòmica s’intensifica i augmenta el nombre de treballadors cotitzants. Tanmateix, aquesta aportació estacional no és suficient per compensar la tendència generalitzada a la baixa, tal com assenyala l’estudi.
Per elaborar les projeccions, l’informe pren com a referència les dades de la taxa de dependència espanyola, que segons l’informe anual del Banc d’Espanya, l’any 2023 se situava en 3,76 persones actives per cada pensionista. Segons les previsions, l’any 2053 aquesta relació es reduirà a 1,86 cotitzants per cada pensionista, és a dir, una pèrdua de gairebé dos contribuents per cada prestació en un termini de 30 anys. Un destí que els autors de l’informe esperen que sigui similar a l’andorrà analitzant les projeccions actuals.