Llambordes per recordar les víctimes andorranes del nazisme

L'associació Velles Cases, amb el suport de les institucions polítiques del país, han protagonitzat el tancament de l'acte de col·locació de les set llambordes, en memoria de set andorrans que van patir l'holocaust. La iniciativa 'Stolpersteine' compta amb més de 100.000 llambordes en més de 30 països. Creades per l'artista berlinès, Gunter Demnig, serveixen per marcar el lloc on van viure les víctimes assassinades o represaliades pel nazisme i recordar-les.

La cerminònia de clausura ha començat amb una cercavila on han assistit els representants polítics i on s'han col·locat dos llambordes més, les pedres de Salvador Montanya i Càndid Rosell, dels set que s'han col·locat al llarg del dia d'avui en diferents punts del país.

El síndic, Carles Ensenyat, ha dut a terme un emotiu discurs on ha recordat que ja han passat 80 anys des del final de la II Guerra Mundial. Ha remarcat que "és important recuperar la història, no oblidar i recordar els errors del totalitarisme i de la guerra". Ensenyat ha remarcat que "han estat dècades de silenci de moltes famílies que van patir l'horror nazi de saber que un dels seus membres havien estat deportats en un camp de concentració on serien asesinanats o represaliats". També ha elogiat el treball dels historiadors, Roser Porta i Jorge Cebrian amb la publicació que van fer el 2009, que va suposar el punt i final per acabar amb el silenci. La tasca continuada dels historiadors ha fet que en els dos últims anys, s'hagin sumat dos victimes més, passant de 13 a 15. El síndic també ha destacat la tasca que han dut a terme els alumnes de batxillerat de l'escola andorrana per detectar a una de les victimes del nazisme.

El president de Velles Cases Andorranes, Robert Lizarte, ha conclòs l'acte destacant la jornada "de gran transcendència en el país". "Aquestes pedres no ens parlen d'un passat dolorós, sinó que són un símbol de la nostra societat per recordar, preservar i reconèixer les històries i les vides que van ser arrencades en aquella època" i destaca que "recordar és una responsabilitat de la nostra societat i una crida a la reflexió i a la responsabilitat". L'acte ha finalitzat amb l'entrega d'una rosa i una espelma als familiars de les vuit victimes per la memòria, la dignitat i l'homenatge de tots ells.

La ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha participat aquest matí a Meritxell en aquest acte d'homenatge on, al llarg del dia, s'han col·locat set llambordes de llautó daurat, amb les dades de la víctima del nazisme davant de les cases on van néixer o viure. El 6 de maig es col·locarà la vuitena llamborda, en homenatge a Bonaventura Casal, per part dels alumnes de batxillerat de l'escola andorrana. La resta de llambordes encara no s'han col·locat perquè les famílies dels andorrans deportats no hi estan d'acord.

Bonell ha assenyalat el compromís del Govern amb la memòria històrica que "ha volgut donar suport a aquest projecte, perquè la memòria no és només el coneixement del passat, sinó la responsabilitat amb el present i, molt especialment, amb el futur". Aquest matí s'ha col·locat la llamborda en homenatge a Bonaventura Bonfill Torres, davant de casa seva. A l'acte hi han participat l'artista i impulsor de la fundació, Gunter Denimg; el cònsol major d'Andorra la Vella, Sergi González; el cònsol menor de Canillo, Marc Casal; el rector de l'UdA, Juli Minoves; els autors de la recerca històrica sobre les víctimes del nazisme, Roser Porta i Jorge Cebrian; i l'historiador, Pau Chica.

En total s'han col·locat set llambordes més en homenatge a Pere Mandicó Vidal, Josep Calvó Torres, Antoni Vidal Felipó, Josep Franch Vidal, Càndid Rossell Rial, Salvador Montanya Codina i Bonaventura Casal Farràs.