Petició d’absolució per al pedòfil per ser jutjat dos cops pel mateix delicte

La defensa del condemnat el mes de febrer passat per una agressió constitutiva de violació a una menor i producció, consum i distribució de pornografia infantil de manera massiva va demanar-ne l’absolució durant la vista del Tribunal Superior de Justícia, celebrada ahir a la tarda a la Batllia. El lletrat va argumentar que s’estava jutjant l’acusat dos cops pels mateixos fets. El procediment pels delictes que van tenir lloc entre el 2018 i el 2021 es van iniciar amb la seva detenció el setembre del 2021. En l’ordenança penal celebrada el 2022 es va condemnar l’acusat a tres anys de presó. Ara fa sis mesos, es va obrir un nou procediment que el tribunal va justificar amb l’objectiu d’ampliar la investigació. En aquesta segona ocasió, es van dur a terme videoconferències amb les víctimes que prèviament no s’havien fet i, en la sentència del febrer, es va incrementar la pena a deu anys de presó.

L'advocat es va basar en una sentència d'Estrasburg

El lletrat va reclamar la nulitat del segon procediment, ja que, segons una sentència d’Estrasburg, no es poden obrir dues causes per delictes que, des del punt de vista de la defensa, “eren absolutament idèntics”. A més, l’advocat del condemnat també va mostrar incomprensió pel fet que no es realitzessin les videoconferències en un primer moment durant l’ordenança penal, quan ja es disposava de tota la informació necessària sobre les víctimes. Per la seva banda, el Ministeri Fiscal va mostrar-se ferm i es va oposar al recurs presentat per la defensa. Els fets, segons el fiscal, no eren en cap cas idèntics: “No és el mateix produir que difondre la pornografia.”

Per al sego cas es van fer videoconferències amb les víctimes

El modus operandi del condemnat, un veí de Canillo d’uns quaranta anys, va ser sempre el mateix. L’acusat usurpava la identitat de diferents usuaris a qui robava les fotografies que penjaven a les seves xarxes socials i les utilitzava amb l’objectiu de fer-se passar per nois d’una edat similar a la de les víctimes, d’entre onze i setze anys. En un segon moment, contactava amb elles per establir una relació de confiança i demanar-los que li facilitessin imatges íntimes. Finalment, ell mateix difonia el material que les noies havien gravat. A més, l’acusat també va ser condemnat per la violació per inducció a una menor de les Filipines. Aquesta agressió es va produir virtualment, sense contacte físic directe. L’acusat va contactar amb una mare de dues filles d’un i cinc anys a qui va demanar que li enviés imatges de les seves nenes despullades i, finalment, que abusés de la més gran a canvi de diners.

Complicitat o autoria?

La defensa va negar l’autoria de l’acusat per l’agressió sexual a qui va considerar, únicament, còmplice dels fets. La Fiscalia, per la seva banda, va expressar el seu desacord amb la següent afirmació: “Qui domina la voluntat del fet delictiu no només és una situació de domini de fet, a sobre li pertany aquest fet.” Per tant, l’autor és, també, qui incita “els altres a fer-ho”. I queda clar que el condemnat “donava les oportunes instruccions”. Així ho va expressar el fiscal.

Finalment, l’acusat també va tenir l’oportunitat de dir l’última paraula: la mare de la nena li hauria demanat més diners a canvi d’oferir-li “una sorpresa”, que hauria constat a realitzar-li tocaments a la seva filla.

Amb tot això, la defensa va demanar, “en cas que el tribunal entengui que no se segueixi la jurisprudència d’Estrasburg”, una condemna màxima de cinc anys de presó per al condemnat com a còmplice del delicte d’agressió sexual a una menor d’edat. La sentència del cas es farà pública el 28 de maig a les 12 hores.