La gent gran demana residències comunals

El president de la Federació d’Associacions de la Gent Gran, Fèlix Zapatero, va proposar ahir una fórmula per augmentar les places geriàtriques a Andorra: que els comuns s’impliquin en la construcció i la gestió. Zapatero, en l’entrevista al Parlem-ne, de Diari TV, va apuntar que tot i que ara mateix la demanda estaria coberta, construir un equipament d’aquestes característiques necessita temps i que cal pensar a llarg termini. “Els comuns tenen molts terrenys i molt cèntrics”, va argumentar Zapatero, que aposta per equipaments de poca envergadura i per cobrir les necessitats parroquials. “No dic que, per exemple, el comú d’Ordino munti una residència per a tot el país, sinó que si el comú d’Ordino detecta que d’aquí a cinc anys o sis la parròquia tindrà 25 persones en una fase sense autonomia, amb problemes mentals, que busqui, d’alguna manera, tenir una resposta a les necessitats de la seva parròquia”, va detallar.

“Els comuns tenen molts terrenys i molt
cèntrics”Fèlix Zapatero, Pres. Federació de la Gent Gran

L’atenció diürna ha fet un salt endavant amb els centres de dia impulsats per la Creu Roja i Zapatero també va valorar el suport per als padrins que s’ofereix a l’edifici comunal canillenc Perecaus. Un altre recurs és el de l’atenció a domicili, que ha patit problemes per cobrir les vacants de personal i que ara es beneficiarà de la flexibilització del requisit del català, una fórmula –els cuidadors tindran dos anys per acreditar el nivell de llengua requerit– que aprova el president de la federació. “Si no ens podem trobar que el servei de gestió domiciliari en uns anys tingui molt menys personal, quan el normal és que degut al fet que hi haurà més persones grans hi haurà més clients”, va manifestar, indicant que part del personal està apropant-se a l’edat de jubilació.

“Les pensions no són equivalents al nivell de vida”Fèlix Zapatero, Pres. Federació de la Gent Gran

Pensions, nivell de vida

Zapatero va remarcar que la gran problemàtica associada a les pensions és que “no són equivalents al nivell de vida” i que a l’hora de valorar la quantia del que es cobra cal tenir en compte paràmetres com ara si el jubilat té pis en propietat o viu de lloguer. En tot cas, va defensar que les reclamacions de la federació han tingut efecte i que enguany les pensions per sota del salari mínim “han tingut un increment del 5,2%, que és dues vegades l’IPC del 2024”. Sobre si la mesura és suficient, va reblar que “hi hauria molta gent que dirà que el 5,2% és poc, però els diners públics no són diners infinits. S’han de gastar en moltes coses. Llavors, les prioritats no les marquem nosaltres, les prioritats les marca Govern”. En termes similars es va expressar sobre les pensions de solidaritat, que completen la prestació de jubilació fins al salari mínim si es compleixen un seguit de criteris econòmics i patrimonials. En relació amb l’atorgament, va indicar que “no poden ser tan àgils com potser la gent vol, perquè s’han de realitzar determinats controls abans de donar l’autorització”.

La bretxa digital

Una altra de les qüestions que ocupa i preocupa la federació és la bretxa digital i per això demana a administració i parapúbliques que mantinguin la presencialitat dels tràmits per no posar traves a les persones que no tenen les habilitats per fer-los en línia.