El Govern va atendre 260 persones refugiades i sol·licitants d’asil

El Servei d’Atenció a Persones Refugiades i Sol·licitants de Protecció Internacional (SAPRE), gestionat per l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del Govern, va atendre 260 persones durant el 2024, distribuïdes en 111 nuclis familiars, segons detalla la memòria del 2024. Aquesta dada consolida la continuïtat d’un servei destinat a garantir una acollida digna, amb accés a drets bàsics i seguiment personalitzat per a les persones que arriben al Principat en situació de vulnerabilitat internacional.

Del total de persones ateses, 109 eren menors d’edat, gairebé un 42% del conjunt, fet que confirma que el SAPRE dona suport principalment a famílies amb infants. Al llarg de l’any, es van incorporar 53 nous nuclis al servei, i 58 es trobaven en seguiment actiu d’anys anteriors. L’atenció inclou orientació social, jurídica, educativa i sanitària, així com suport emocional i acompanyament a la integració comunitària.

Es fa un seguiment personalitzat a les persones que arriben al Principat

El servei es coordina amb una àmplia xarxa institucional que inclou els ministeris de Salut, Educació, Immigració, Ocupació, Interior i Justícia, així com serveis especialitzats en igualtat, serveis socials comunals i entitats del tercer sector. Aquesta transversalitat és clau per garantir un procés d’integració eficaç i sostenible.

Un aspecte rellevant que destaca la memòria és que no es detalla la procedència geogràfica de les persones ateses, per preservar la confidencialitat i l’ètica en el tractament de dades sensibles. Tot i això, es pot inferir que algunes d’aquestes persones podrien provenir de zones de conflicte actiu o contextos humanitaris greus, com ara Síria, Ucraïna, l’Afganistan o països d’Amèrica Llatina, d’acord amb els perfils habituals de sol·licitants d’asil a escala internacional.

Durant l’any passat no es va acollir cap nova família d’origen sirià

Durant l’any, el SAPRE també ha intensificat la seva tasca d’intervenció psicosocial amb dones que han patit violència de gènere, ja sigui abans d’arribar al país o durant el recorregut migratori. En aquests casos, s’estableix una coordinació directa amb el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG), amb una resposta adaptada a les seves necessitats emocionals i jurídiques.

El treball amb adolescents i joves també ha estat una línia d’intervenció destacada, sobretot en casos de desconnexió educativa, barreres idiomàtiques o dificultats d’adaptació. El SAPRE ha col·laborat amb centres escolars i serveis d’orientació per garantir una escolarització efectiva i inclusiva.

El servei està integrat per dues tècniques d’acollida i una psicòloga, que formen un equip especialitzat amb una càrrega de treball elevada. Davant l’estabilització i consolidació del servei, la memòria planteja la necessitat d’ampliar recursos humans i materials per afrontar millor els reptes emergents.

Pel que fa a l’habitatge, la memòria subratlla que l’accés a una vivenda estable continua sent un dels principals reptes estructurals. Tot i l’esforç per oferir allotjament temporal als nous nuclis familiars, moltes famílies no disposen d’opcions un cop superada la fase d’acollida inicial. Això posa pressió sobre els recursos del servei i genera incertesa per a les persones acollides, especialment en el cas de nuclis amb infants escolaritzats o amb membres amb necessitats mèdiques cròniques.

Durant el 2024, el SAPRE també ha posat un èmfasi especial a millorar l’acollida emocional en els primers moments d’arribada, considerats crítics per a la generació de confiança. Això ha implicat ajustar el ritme de les primeres entrevistes, respectar els temps d’adaptació i fer ús de recursos de traducció i mediació intercultural quan ha calgut. En aquest sentit, el servei valora positivament l’experiència adquirida en gestió de casos complexos i multidimensionals, i proposa sistematitzar bones pràctiques per garantir una acollida homogènia i respectuosa.

La memòria concreta que durant el 2024 no es va acollir cap nova família d’origen sirià, malgrat l’acord existent amb la Comunitat de Sant Egidi, que preveu una quota total de 20 persones. En data de tancament de l’exercici, només restaven 3 places per completar aquesta quota, i hi ha una única família siriana –de dos membres– en situació de sojorn, allotjada en un pis llogat per Afers Socials mitjançant Càritas Andorrana.

Per tal de cobrir les necessitats bàsiques i específiques d’aquesta família siriana, durant el 2024 es van tramitar 6 prestacions econòmiques per un import total de 19.521,23 euros. Aquest suport es va dirigir a l’alimentació, vestuari, medicaments i altres despeses essencials del nucli familiar. Es tracta d’una ajuda complementària a l’acompanyament social que es manté de manera estable.

Finalment, el SAPRE reivindica que l’acollida no s’ha de reduir a un procés assistencial, sinó que ha d’entendre’s com una eina de reparació i restitució de drets vulnerats. Això implica reconèixer el valor de la participació de les persones acollides en les decisions sobre la seva pròpia trajectòria, així com fomentar una cultura de l’acollida que transcendeixi l’àmbit institucional.

La memòria de l’any passat aposta per reforçar la mirada comunitària, implicar el teixit social i promoure espais d’interacció entre la ciutadania i les persones refugiades.