REPORTATGE
D’Andorra a la gran pantalla
La pel·lícula 'Sirat', del cineasta Óliver Laxe, seleccionada al Festival de Canes, compta amb la participació de tres andorranes a l’equip: Laia Ateca, Carla Altimir i Olga Ribes.
Laia Ateca i Carla Altimir, durant el rodatge de ‘Sirat’ al Marroc.
El Festival de Canes, un dels esdeveniments cinematogràfics més importants del món, compta amb una històrica presència espanyola: Sirat, d’Óliver Laxe, i Romería, de Carla Simón, que competiran per la Palma d’Or en una secció a concurs en què es troben les noves cintes de Wes Anderson, Julia Ducournau, Ari Aster, Richard Linklater, Joachim Trier o Kelly Reichardt. Tanmateix, aquesta fita també és mèrit andorrà, ja que la dissenyadora de producció, Laia Ateca; la segona ajudant de direcció, Carla Altimir, i l’ajudant de producció, Olga Ribes, han tingut un paper fonamental en la pel·lícula Sirat. “Aquesta no és una fita personal, sinó un reconeixement al treball d’equip”, detallen les tres al Diari, tot destacant que el talent andorrà existeix.
“Enmig de tota la bogeria del rodatge, tenir la Carla i l’Olga va ser sentir-se com a casa”
Dividit entre Terol i el Marroc, el rodatge es va convertir en una experiència de creixement. Ateca defineix Sirat com una pel·lícula “molt dura”, rodada en condicions climàtiques extremes. La seva tasca va ser l’aspecte visual del film, la intervenció d’espais i, particularment, la creació i modificació de vehicles antics que hi apareixen. Una feina que es va iniciar al novembre i es va allargar fins al juliol següent. “Moure aquests vehicles pel desert era un repte constant”, explica. “Enmig de tota la bogeria del rodatge, tenir algú que et fes sentir com a casa va ser un alleujament”, reconeix Ateca.
“Andorra té un patrimoni visual que està fet per poder gravar-hi pel·lícules”
Per a Carla Altimir, el rodatge va ser “una aventura”, i en destaca la complexitat de portar una història poc habitual al cinema espanyol. “Va ser preciós coincidir amb altres andorranes. Amb l’Olga ja ens coneixíem, i la Laia va ser un gran descobriment”, confessa Altimir. “Vam introduir-nos al món del cinema perquè vam venir a Andorra a rodar Félix, una sèrie de Movistar Plus. La nostra primera producció va ser al Principat, des de llavors treballem molt bé juntes”, destaca Ribes. Encara que no va viatjar al Marroc per motius professionals, Olga Ribes va gestionar tota la logística del rodatge. Admet que veure el projecte a Canes “fa molta il·lusió”.
“La primera producció cinematogràfica de la Carla i jo va ser a Andorra”
L'Andorra per construir
Totes tres coincideixen en una crítica recurrent: a Andorra manca una infraestructura real per acollir i promoure produccions cinematogràfiques. “Andorra és un plató audiovisual ideal, però hi falten facilitats”, admet Ateca. Parlen de traves logístiques, de la inexistència d’un organisme com un Film Commission, i de la necessitat de facilitar l’entrada de material tècnic. “Seria exactament el mateix anar al Marroc que venir a Andorra, en l’àmbit logístic”, confessa la productora, fent referència a tot l’equip humà i tècnic que hauria de travessar la frontera. “Andorra per a mi té un patrimoni visual i cultural que està fet per poder gravar-hi pel·lícules. Té una mirada molt cinematogràfica, però sí que falta posar-hi facilitats perquè la gent de fora pugui rodar aquí, pel que fa a materials per travessar la frontera, per exemple”, comenta l’ajudant de direcció.
Tot i això, totes tres somien poder rodar una pel·lícula al país. La Laia considera que hi ha prou talent creatiu i tècnic. “Literalment, entre gent d’Andorra podríem fer un equip sencer”, reforça Ribes. Ara bé, el desig xoca amb la realitat administrativa i la manca d’incentius. “El potencial hi és, només falta una mica més de connexió i suport institucional”, defensa Altimir.
La selecció de Sirat a Canes és percebuda com una mena de “semipremi”. Per a la Carla, significa prestigi per a tot l’equip; per a l’Olga, és una fita simbòlica; i per a la Laia, una culminació d’esforç. Totes tres mostren orgull pel projecte i obren la porta a futures col·laboracions, amb l’esperança que el cinema andorrà, algun dia, tingui les eines per fer el salt que mereix. “Ha estat màgic representar el país a través d’aquesta pel·lícula. Tant de bo tingui un llarg recorregut”, conclou Altimir.