Aprofitar els aliments

Cada dia tones d’aliments acaben a les escombraries mentre milions de persones passen fam arreu del món. Aquest contrast forma part d’un dels grans desafiaments del segle XXI en els països desenvolupats. A Andorra, per exemple, es llancen a la brossa anualment uns 18 quilos d’aliments per habitant que es podrien consumir.

Per aquest motiu, des de fa un parell d’anys, el Govern intenta fer front i reduir el malbaratament alimentari. El 2023, l’executiu va aprovar un reglament en el qual obliga els supermercats de més de 1.200 metres quadrats a establir un espai de malbaratament alimentari. En aquest sentit, els productes que estan a punt de caducar s’han de col·locar en aquest indret i han de tenir un descompte. Això ha de servir perquè els clients comprin aquests productes a un preu més econòmic. L’objectiu no és cap altre que evitar que es llencin aliments i reduir l’impacte, ja que la llei d’economia circular recull que el malbaratament alimentari s’ha de reduir un 50% l’any 2035.

La mesura sembla que té uns efectes positius. Almenys això és el que diuen des dels supermercats. “Aquestes zones es buiden pràcticament cada dia, la gent ve i s’emporta els productes per consumir el mateix dia o els congelen”, expliquen fonts de l’E.Leclerc Híper Andorra. “Té molt bona rebuda i la gent ve a buscar aquestes promocions”, afirmen des del supermercat. L’establiment disposa de diferents espais per evitar precisament que el gènere es tiri a les escombraries, sigui en neveres o estanteries per a productes en sec, com per exemple els articles de pastisseria. “A la fleca, a última hora, de les pastes en fem uns packs i així no sobren”, relaten. Des de l’E.Leclerc detallen que aquests espais han permès reduir els aliments que es tiraven, perquè pràcticament “ja no es llança res i sempre s’intenta vendre”.

En la mateixa línia es mostren des de l’Andorra 2000. “La resposta és molt bona, pràcticament des del principi tot el que es posa s’acaba el mateix dia”, declara el gerent de vendes de l’Andorra 2000, Carlos Pons. El fet de tenir tots els aliments en un mateix espai ha reduït el malbaratament, perquè “abans no ho teníem tot junt. Per exemple, els ous que caducaven eren a la secció dels ous i era més difícil. Ara tenim un espai i tot va al mateix lloc, el client sap on és, queda a prop de les caixes i és més fàcil”, destaca Pons, que comenta que pràcticament el 99% es ven. “Tenim clients que sistemàticament passen pel punt de malbaratament alimentari, en què les rebaixes són d’entre el 50% i el 75%, depenent del producte i la data de caducitat, i acaba compensant”, explica el responsable de l’Andorra 2000.

Combatre el malbaratament és important per evitar que els aliments se’n vagin als contenidors. També és cabdal reduir-lo perquè acaba generant una petjada ambiental. Quan es llença el menjar, també es malgasten els recursos que s’hi han destinat, com podria ser l’aigua, energia i treball. De fet, es calcula que el malbaratament alimentari és el responsable d’entre el 8% i el 10% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, segons l’Informe sobre l’índex de malbaratament alimentari del 2024, que va publicar l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Precisament, la reducció del malbaratament alimentari és un dels punts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides per tal d’erradicar la pobresa i protegir el planeta. I és que, segons l’ONU, a escala internacional, “cada any es malbarata la quantitat de 931 milions de tones d’aliments”, tal com s’indica a l’objectiu número 12 dels ODS sobre producció i consum responsable.