REPORTATGE
Entre roses i advertiments
La reivindicació pel dret a l’habitatge esclata enmig de llibres i roses, tenyeix de tensió social la diada de Sant Jordi i força el Govern a replicar les exigències de la coordinadora.
El cap de Govern passejant durant la diada de Sant Jordi.
La diada de Sant Jordi va ser amanida aquest any per una picabaralla, una vegada més, centrada en l’habitatge. La festa dels llibres i de la rosa va deixar protagonisme a aquesta problemàtica, que va tornar a esclatar arran d’una mena de comunicat al canal Telegram. El cap de Govern, Xavier Espot, va replicar amb fermesa que no pensa cedir davant de cap “ultimàtum”. Es referia a una “exigència legítima”, segons ho va denominar la Coordinadora per un Habitatge Digne, que 24 hores després va matisar també a les xarxes socials, assegurant que no havien plantejat cap amenaça, sinó una mera demanda. A aquest duel de declaracions, s’hi va afegir l’USdA, a través del secretari general, Gabriel Ubach, que va alçar la veu reclamant unes eleccions que, segons ell, han de propiciar “un canvi radical que aporti solucions a aquest greu problema que colpeja la classe mitjana i baixa”. Un guió que no dona per a un llibre de suspens, encara que les picabaralles sobre l’habitatge permetrien una col·lecció per fascicles.
“El Govern té un full de ruta, una línia marcada en matèria de promoció de l’habitatge digne”
L’origen de la discòrdia es remunta a la data que la Coordinadora va fixar com a límit –el 5 de maig– per rebre una resposta de l’executiu a les seves reclamacions. Espot va respondre-hi amb contundència, considerant legítima qualsevol reivindicació ciutadana, però avisant que el Govern “no atén ultimàtums de ningú”. Malgrat el malestar inicial, la plataforma va recular parcialment i va puntualitzar: “No ens confongueu, no era cap ultimàtum, sinó una exigència legítima; no volem favors ni promeses buides”.
“Per aconseguir un pis de lloguer assequible s’ha d’estar al llindar de la pobresa”
La protesta va guanyar múscul amb el suport de l’USdA. Ubach va demanar sense embuts un cop de timó que, si cal, passi per unes eleccions. El líder sindical va lamentar que el Govern només pensi en pisos de lloguer assequible, condicionats a uns criteris que “freguen el llindar de la pobresa”, i va denunciar que s’oblida la necessitat d’impulsar pisos de protecció social. En un to dur, va acusar els demòcrates d’”enfonsar la classe mitjana amb polítiques neoliberals”.
Malgrat les tensions, Espot va evitar escalfar més la discussió i va oferir la mà al diàleg, assegurant que l’executiu treballa per respondre “fil per randa” la carta enviada per la coordinadora, on es proposen accions concretes per alleugerir la pressió del mercat immobiliari.
La pressió de la plataforma, encara que rebutjada com a ultimàtum, va forçar el moviment institucional. Tot i reconèixer que algunes mesures necessiten temps, el col·lectiu exigeix accions immediates que no poden esperar. Critiquen la lentitud d’un sistema liderat per aquells que, asseguren, “viuen còmodament asseguts”, i reclamen un diàleg sincer, basat en normes justes pactades entre totes les parts implicades.
La coordinadora alerta que no acceptarà més immobilisme “disfressat de bones intencions” i denuncia que les polítiques actuals responen als interessos d’una minoria privilegiada i obliden el bé comú. Lluny de presentar-se com un moviment marginal, va reivindicar la seva legitimitat com a agent social en defensa d’un dret fonamental: l’accés a un habitatge digne. També es va donar per satisfeta: “Aquest suposat ultimàtum ha servit perquè Espot hagi avançat que s’està ultimant una resposta a les seves demandes”. El cap de l’executiu havia manifestat que “en aquesta resposta demostrarem que estem posant fil a l’agulla i que moltes coses s’estan duent a terme, però que els resultats d’algunes d’aquestes coses no poden ser absolutament immediats”.