Les associacions pressionen Govern perquè impulsi la llei del català

Fa exactament un any, el 25 d’abril del 2024, el Consell General va aprovar la Llei 6/2024, de la llengua pròpia i oficial. El mes de novembre passat es publicava el Reglament de funcionament intern de la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació (JCLF) i del Consell Nacional per la Llengua (CNL), els dos nous organismes que d’ara endavant han de vetllar per la política lingüística al país. Els objectius que el Pla d’acció nacional per la llengua que tenia previstos per desenvolupar durant el primer trienni de funcionament es desconeixen passat un any. El Consell Nacional per la Llengua, tot i que s’hauria de reunir una vegada a l’any, encara no ho ha fet. La previsió és que ho faci el mes de maig.

La presidenta del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra (CCC), Teresa Cabanes, es mostra crítica perquè pensa que, ara per ara, és impossible viure plenament en català. Assegura que al cap d’un any de l’aprovació de la llei, no s’han vist millores en l’ús social del català, i destaca sobretot la falta al sector sanitari. Segons la presidenta, “el català a l’hospital de Nostra Senyora de Meritxell és un reducte”.

El president de la Plataforma Andorrana per la Llengua, Marc Vila, fa un balanç positiu del primer any de l’aprovació de la llei, perquè “ha començat a penetrar la idea que parlar en català és una opció seriosa, cosa que abans només defensaven els militants actius. Ara, en canvi, es percep la voluntat de parlar en català també entre els nouvinguts”. Tot i així, Vila pensa que caldria una “vigilància més activa dels possibles incompliments de la llei”, creu que cal més informació sobre els expedients que s’hagin pogut obrir.

“Ens trobem en una situació d’emergència lingüística i no hi ha una aplicació real de la llei”, destaca la vicepresidenta de Cultura Activa, Eva Culleré. En aquest sentit, afirma que si com en qualsevol altra llei, no hi ha conseqüències en cas que s’incompleixi, la regulació té poc sentit perquè no serveix de res. Cultura Activa creu que hi ha àmbits en què la llei ha tingut una incidència real. “S’ha vist clarament en l’augment d’inscripcions en els cursos de català per a adults”, detalla. També assegura que hi ha més predisposició de parlar català en el sector serveis. A més, Culleré pensa que és important recordar que l’acord d’associació que s’està negociant amb la UE fa inviable que es pugui exigir el català per renovar els permisos de residència.