França bloqueja l’acord d’associació i defensa que s’etiqueti com a mixt

Pinten bastos, almenys de moment. El govern francès, segons fonts properes a la negociació, està entestat que els acords d’associació amb Andorra i San Marino siguin catalogats com a mixtos, en contra dels interessos del Govern i dels grups del pacte d’estat, que pretenen una aprovació ràpida per no necessitar l’aprovació dels 27 parlaments europeus i pels estats federats d’Alemanya i Bèlgica. Són més de 40, cosa que faria que el procés s’endarrerís molt. En realitat, Andorra (i San Marino) suposa un dany col·lateral, ja que el problema de debò que té Emmanuel Macron, sense una majoria a l’Assemblea Nacional, és l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur.

Dinamarca no posa objeccions tot i coincidir amb el criteri de l’elisi

I, encara que no ho sembli, hi ha una relació per la situació política interna del país veí. París continua buscant una minoria de bloqueig dins de la UE contra l’acord comercial amb el Mercosur. França, que lidera els països europeus que s’hi oposen, ho considera inacceptable, perquè estima que els agricultors del bloc sud-americà han de respectar les normes ambientals i sanitàries en vigor a la UE per evitar una eventual competència deslleial. El president de la República tem la reacció dels pagesos –que han demostrat la pressió que poden exercir– i és conscient que no disposa d’una majoria a l’Assemblea Nacional. Permetre que Andorra i San Marino passin per la via ràpida condicionaria també la posició gal·la amb el Mercosur, i aquest és el motiu pel qual el criteri francès s’ha posicionat a favor d’un acord mixt. La resta de països podrien exigir un acord no mixt amb el Mercosur posant Andorra i San Marino com a argument. Espanya, en canvi, defensa que el Parlament europeu el validi sense haver de superar la votació dels 27 estats. Dinamarca, que ocuparà la presidència semestral del Consell de la UE rellevant Polònia, s’alinea amb França, encara que no posarà objeccions a un acord no mixt perquè no hi ha cap àmbit que afecti els seus interessos nacionals.

António Costa es compromet a aconseguir suports per a l’aprovació

El cap de Govern, Xavier Espot, i l’excap Jaume Bartumeu viatjaran dilluns a la capital francesa per assistir a la cerimònia de lliurament de la insígnia de Gran Oficial de la Legió Honor a Patrick Strzoda, exrepresentant del copríncep. L’acte tindrà lloc al palau de l’Elisi, i és probable que s’intenti aprofitar el viatge per parlar directament amb Macron sobre aquest assumpte. La posició francesa és clau.

Espot es va reunir el passat dia 15 a Brussel·les amb el nou president del Consell Europeu, António Costa, a qui li va subratllar la importància de culminar, en els millors terminis possibles, els treballs de conclusió de l’acord d’associació. L’exprimer ministre de Portugal fins al 2024 és sensible amb l’anhel andorrà i s’ha compromès a donar-hi suport, tot i que abans espera que els dirigents andorrans facin canviar la postura francesa. L’escenari no és fàcil. La delegació francesa a Brussel·les també ha deixat en pausa les negociacions i els contactes.

Per acabar de complicar-ho, el servei jurídic del Consell de la UE s’ha inhibit de redactar un informe –al·lega que es poden acceptar les dues catalogacions– afirmant que es tracta d’una decisió política. I, estranyament, es nega a deixar la seva resposta per escrit. A Andorra li toca ara intensificar els contactes diplomàtics i sumar suports. Però, sobretot, tenint en compte la relació de Macron amb el Principat, l’objectiu és plantejar al president i Copríncep francès la necessitat de defensar un acord no mixt, independentment de les discrepàncies dins la UE amb el tractat del Mercosur.

L’acord per liberalitzar el comerç entre la UE i quatre països sud-americans –Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai– es va signar el 6 de desembre, però encara ha de ser ratificat abans de la seva entrada en vigor. Les negociacions es van iniciar l’any 2000, però fins ara no s’ha aconseguit la seva signatura. A França hi ha un consens polític pràcticament unànime contra el tractat.