La justícia digital no qualla

L’entrada en vigor del sistema de tramitació judicial electrònica ha generat una allau de disfuncions greus per als professionals del dret. Una de les més preocupants és la impossibilitat de registrar un procediment d’habeas corpus a través del sistema digital, fet que ha provocat una advertència clara per part del Col·legi d’Advocats: “Quan els advocats volen enviar un habeas corpus a la guàrdia penal no es pot entrar perquè no hi ha creat el procediment”.

Aquest avís, exposat en una nota informativa enviada als col·legiats després d’una reunió amb el comitè que supervisa la Norma Tècnica de l’Expedient Judicial Electrònic, posa de manifest les limitacions del nou Expedient Judicial Electrònic (EJE), en marxa des del 3 de febrer. Tot i que la llei pretén modernitzar el sistema judicial i garantir l’accés digital a la justícia, el col·legi lamenta que no s’han tingut en compte escenaris essencials com la presentació urgent d’un habeas corpus, un mecanisme legal que garanteix la llibertat personal davant detencions presumptament arbitràries.

La problemàtica, però, no s’acaba aquí. El comunicat emès per la junta també recull nombroses altres disfuncions: dificultats en separacions de mutu acord, problemes amb els formats digitals exigits i criteris no unificats entre batllies. El cas dels divorcis és paradigmàtic. Quan cada part disposa d’un advocat i procurador propi, el sistema no permet presentar la demanda de manera conjunta, com es feia fins ara en paper. “Això implica que una de les parts assumeix la càrrega de l’expedient quan hauria de fer-se de forma conjunta”, lamenta la junta.

La manca d’unificació entre batllies genera inseguretat jurídica

La solució provisional passa per indicar en el formulari d’inici que la demanda és de mutu acord i que hi ha dues representacions lletrades, tot esperant que la Batllia hi doni sortida. Una altra opció és que, un cop presentada la demanda, l’advocat informi del número de procediment al lletrat de l’altra part perquè aquest es personi més tard.

Altres exemples de col·lapse digital afecten el rebuig automàtic d’escrits per no complir amb el format PDF/A ni tenir OCR, fins i tot en documents com passaports o poders apud acta, on no és necessari cercar informació dins del text. La decisió es va aplicar sense previ avís: “Es va prendre sense cap mena de comunicació als advocats i procuradors”. El Tribunal Superior de Justícia ha flexibilitzat els criteris i ha dictat providències d’esmena en lloc de rebutjar els escrits, però el col·legi reclama que la Batllia adopti la mateixa política.

El col·lectiu denuncia que s’ha descuidat d’escoltar l’opinió del sector

També hi ha disfuncions importants en casos d’execució de sentències de procediments antics, on el batlle instructor s’ha inhibit i el cas ha estat traslladat a una altra secció. Segons el col·legi, el sistema obliga a iniciar un nou procediment sense poder referenciar l’expedient original, cosa que complica la gestió processal i pot generar confusió. Davant d’aquest buit tècnic, es proposa presentar-ho en paper utilitzant el formulari d’incidència de presentació telemàtica, tot esperant una actualització del sistema.

Una altra crítica fa referència a la manca d’unificació de criteris en el còmput dels terminis de personació. La junta denuncia que “cada batllia l’interpreta com vol” i reclama que es notifiqui oficialment la data de personació, per evitar dubtes sobre l’inici del còmput dels cinc dies legals. Aquesta manca d’homogeneïtat entre òrgans judicials suposa, segons l’advocacia, una amenaça per a la seguretat jurídica.

Davant de les dificultats, el Col·legi reconeix que el Consell Superior de la Justícia està impulsant mesures correctores, com l’elaboració de protocols d’unificació, la creació d’una instrucció tècnica per comunicar incidències, i un protocol de certificats d’inoperància per justificar els casos en què no sigui possible presentar documents per via digital. També s’han resolt algunes mancances inicials, com ara la comunicació entre procuradors i advocats, que ara arriba directament al lletrat quan es descarrega una notificació.

Tot i aquestes accions, el fons del problema continua sent estructural. Fonts jurídiques consultades apunten que “hi ha qüestions que no es poden resoldre només amb formació ni amb assistència tècnica”, sinó que cal una reprogramació de determinades funcionalitats clau del sistema, especialment en matèria penal. El desplegament de l’EJE es va preparar durant tres anys, amb formacions específiques al cos judicial, personal administratiu i entitats com la CASS, el SAAS, els comuns, entitats bancàries, notariat i institucions com el Tribunal de Comptes.

El paper

Per a casos que entren a tràmit a partir del 3 de febrer, el sistema digital ja és obligatori. No obstant això, els procediments en curs segueixen funcionant en paper, fet que obliga a una convivència forçada entre els dos models, amb el risc de generar duplicitats o buits legals.

Actualment, un equip tècnic de TRACASA dona suport presencial a Andorra per atendre les incidències de les primeres setmanes. Les consultes més habituals són sobre l’ús de pantalles, la signatura digital i l’accés a documents. No obstant això, cap d’aquestes accions correctores pot suplir l’absència d’un canal operatiu per tramitar digitalment un habeas corpus. Mentre no s’habiliti, l’Estat no pot garantir la defensa efectiva d’un dret fonamental.

El Col·legi d’Advocats, en la seva nota, deixa clar que la transició a la justícia digital és necessària, però reclama que no es pot fer a costa dels drets bàsics ni sense escoltar els operadors jurídics que han de garantir-los cada dia. La modernització no pot oblidar que el centre del sistema judicial és la persona i que cap innovació tecnològica pot justificar una fallida de garanties.