L’acord amb la UE buidaria de sentit el debat sobre la doble nacionalitat

L’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea farà que el debat sobre la doble nacionalitat perdi bona part del seu sentit. Aquest tractat, encara en fase d’adaptació legislativa, equipara els drets de mobilitat dels nacionals andorrans amb els dels ciutadans europeus en àmbits com ara la residència, treball, estudi o jubilació arreu de la UE. L’única excepció són els drets polítics, limitats als estats membres. Aquesta nova realitat normativa deixa enrere anys de controvèrsies i demandes sobre la conveniència d’adoptar un model dual de nacionalitat. Aquesta afirmació és recollida a l’Argumentari del pacte d’Estat: “amb l’acord d’associació els nacionals andorrans veurien reforçats els seus drets per desplaçar-se, estudiar, treballar o residir en qualsevol país de la UE”, fet que dilueix la necessitat de reclamar una segona nacionalitat per accedir a aquests beneficis.

La clau d’aquest canvi de paradigma rau en una solució que assegura una integració funcional, però asimètrica. Els andorrans podran desplaçar-se i establir-se en qualsevol estat membre com si fossin ciutadans europeus, mentre que Andorra mantindrà la capacitat de regular de forma estricta els fluxos d’entrada des de la UE mitjançant un sistema de quotes anuals. Aquesta fórmula, avalada per la Comissió Europea, preserva l’equilibri demogràfic del país i permet un control administratiu i de seguretat que s’ajusta a la seva realitat geogràfica i institucional.

La immigració continuarà sent gestionada pel Govern

El cap de Govern, Xavier Espot, va tancar les portes al recurrent debat sobre la doble nacionalitat, que va tractar-se al Consell General durant la sessió de control al Govern fa dues setmanes. “Si permetem la doble nacionalitat, un 95% de la població la tindrà. En què es convertirà llavors la nacionalitat andorrana? En una cosa simbòlica, merament testimonial, que no tindrà drets palpables. Hem de defensar les nostres arrels per no desvirtuar la consideració de la nacionalitat”, va esgrimir Espot, contrari a mimetitzar-se als països de l’entorn, on “la majoria aclaparadora dels residents són nacionals”. El fet que el passaport andorra gaudeixi dels mateixos avantatges que el d’un europeu hauria de ser un factor clau per la por que tenen els nous andorrans de renunciar a la seva nacionalitat de naixement.

L’impacte demogràfic serà progressiu i sense grans creixements

El document precisa que els permisos d’immigració es distribuiran en tres categories: per a treballadors, per a residents passius i per a estades temporals de menys de 12 mesos. Per a cada categoria s’ha establert una fórmula de càlcul basada en les mitjanes dels últims cinc anys. Així, per al 2025, es preveuen 372 autoritzacions per a treballadors, 14 per a passius i 53 per a temporers. El text especifica que “un cop cobertes aquestes autoritzacions, el Govern pot decidir, unilateralment, aturar o seguir atorgant autoritzacions”.

Aquest sistema manté la sobirania sobre l’admissió de ciutadans no europeus, i també conserva instruments com la policia administrativa, la verificació d’antecedents penals i el dret a expulsió. A més, permet establir requisits per al reagrupament familiar, com recursos econòmics suficients, assegurança mèdica i documentació oficial. El Govern recorda que “l’acord no implica una flexibilització dels criteris per atorgar ajudes socials”.

Població

Contràriament a algunes veus crítiques, en l’Argumentari s’apunta que la nova relació amb Europa –si s’aprova– no suposarà un creixement demogràfic desmesurat. L’estudi d’impacte de Gide preveu un increment gradual del nombre de permisos, que en deu anys podrien situar-se al voltant dels 7.500 nous residents anuals. Però “no es preveu un augment del 35% de la població total, sinó un increment en la quota de permisos”. Pel que fa a seguretat, les autoritats subratllen que el risc no augmenta per la nova mobilitat. “Vincular directament immigració amb seguretat és una premissa absolutament errònia segons tots els estudis internacionals realitzats”, indica l’argumentari. Els controls fronterers es mantindran –ja que Andorra no entra a l’espai Schengen– i es reforçaran gràcies a un acord sobre gestió de fronteres que permetrà accedir a alertes del sistema europeu.