OPINIÓ D'EXPERTES
Xoc d’idiomes entre generacions
La simbologia pel que fa a la cultura i al llenguatge són diferents i s’acaben formant dos móns paral·lels que distancien els nens dels educadors
‘Adolescència’, la popular serie britànica.
La sèrie de moda Adolescència, que forma part del catàleg de Nètflix, ha posat sobre la taula problemàtiques en augment que preocupen la societat. Així ho han compartit expertes del Principat. En Jamie, un noi de tretze anys, és acusat d’assassinar una companya de classe. Aquest és el breu resum d’una trama molt complexa, que entra en profunditat en un gran nombre de temàtiques: l’educació i la comunicació, tant a l’escola com a casa, les addiccions dels nens i adolescents a les xarxes socials i els silencis, entre moltes d’altres més que evidents com les masculinitats tòxiques. El que està clar, doncs, és que “no hi ha una sola culpa”, tal com va expressar la psicòloga especialista en clínica, forense i clínica EMDR, Marta Compte, sinó “un entorn multifactorial” que repercuteix en el fet desencadenant de la trama. El llenguatge, però, és una de les problemàtiques a destacar.
“Les coses s’han de remenar ben remenades, amb algun professional que t’ajudi”
Avui en dia els nens i adolescents es comuniquen per mitjà d’idiomes diferents que els adults. Així ho va afirmar la presidenta de l’Associació en Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (ADJRA), Sandra Cano. Això implica dificultats a l’hora d’educar-los i transmetre’ls els valors que se’ls vol fer arribar. La simbologia, pel que fa a la cultura i el llenguatge, són diferents i s’acaben formant dos mons paral·lels que distancien educadors i joves, tal com van compartir les psiòlogues entrevistades al Diari. Així es pot veure en la relació que manté el policia amb el seu fill, durant el segon episodi de la sèrie, quan aquest li diu “no estàs entenent res”. Per combatre aquesta situació, la psicòloga general sanitària especialitzada en infantojuvenil i trauma, Aida Romero, afirma que cal “generar un entorn de confiança” en què també s’expressin “els problemes propis com a pares” i els fills, per tant, es puguin sentir segurs per compartir els seus.
“Cal generar un entorn de confiança en què els pares expressin els problemes”
La problemàtica comunicativa en aquest producte audiovisual també es pot analitzar des dels silencis. És evident que la família fa tot el possible per intentar abstenir-se de parlar d’un fet “devastador i antinatural”. Un exemple n’és quan el fill confesa al pare que es declararà culpable i aquest canvia ràpidament de tema per preguntar-li si fa esport. “Que es mori una nena és devastador, però que una nena sigui assassinada és molt antinatural”, va afirmar Compte. La negació “és molt cultural”, va afegir la psicòloga forense: “De vegades pensem que si no parlem d’una cosa no està passant”. Però Compte ho té clar, “les coses s’han de remenar ben remenades, amb les condicions, amb algun professional que t’ajudi”.
“L’única solució possible contra l’addicció a les pantalles dels joves és la legislació”
Tant des d’ADJRA com per part de les psicòlogues, el visionat de la sèrie és molt recomanat per adolescents a partir dels 11 anys, amb els seus pares i els seus avis, o a l’escola. De fet, des de l’associació d’ADJRA s’ha proposat al ministeri d’Educació que es projecti la sèrie a les aules i es treballi a les tutories.
Xarxes socials
L’addicció a les pantalles, un altre tema a posar sobre la taula de la sèrie, afecta directament en l’aïllament del Jamie i tots els adolescents que representa. “El gran error dels pares és pensar que els seus fills estan més segurs a casa amb un ordinador o amb un mòbil que al carrer”. Així ho va destacar Romero, que es mostra preocupada per la invisibilització del “perill que hi ha darrere de la pantalla cap a uns cervells maleables i tan susceptibles de ser influenciats.
En aquest sentit, Cano veu com a única solució possible una “legislació de les pantalles” en nens i adolescents. La presidenta d’ADJRA també va mostrar-se decebuda que només 279 famílies hagin contractat el servei gratuït d’internet protegit, un llançament de la parapública per mirar d’evitar que els adolescents accedeixin a pàgines web que poden ser perjudicials per al seu desenvolupament.