El contraban al Pas s’adapta per esquivar el setge de les autoritats

És cert que els veïns del Pas de la Casa van percebre la setmana passada molts menys moviments dels contrabandistes de tabac, gairebé inexistents aquests dies, fet que atribueixen als darrers cops policials que han permès confiscar grans quantitats. Però malgrat aquesta aparent calma, donen per fet que és temporal i que molt aviat –potser avui mateix– es repetiran les escenes d’homes magrebins amb bosses de cartons de tabac que es creuen quasi impunes per la proximitat de la frontera amb França, a uns escassos metres.

L’activitat il·legal no cessarà mentre existeixi una diferència de preus tan elevada.

Els veïns estan cansats d’aquesta imatge que es projecta de poble. També els comerciants, aquells que no fan negoci amb la venda il·legal de tabac, que són molts. “A les 6 o 7 del matí ja hi ha supermercats oberts. Per què tan aviat?”, es pregunta un comerciant sense donar una resposta que sap que tothom coneix. En aquesta hora ja comença a haver-hi moviment. Són diversos viatges al dia, de la botiga a l’inici del camí que s’endinsa en territori francès. La majoria són algerians, immigrants a França que busquen sobreviure en aquest negoci controlat per màfies. No se n’amaguen: “Els pots veure en un bar prenent el cafè i escoltant l’Alcorà en uns auriculars”, descriu un veí del poble.

Cooperadors admeten el risc, que justifiquen amb els ingressos elevats que poden obtenir

Silenci

Ningú vol donar la cara públicament. Són molts els negocis que viuen de la venda de tabac infringint la llei, que ara mateix només permet vendre 10 cartons per persona. Hi ha mètodes diferents per a la compra eludint la legislació, en molts casos amb el beneplàcit de l’encarregat de la botiga, com va passar en l’operació Borrasca de fa dues setmanes. El més efectiu és carregar el tabac per la porta del darrere del local –magatzem o garatge– lluny de la vista dels vianants. Són carrers estrets, sense botigues i poc transitats. “Només així s’entén que alguns empleats condueixin cotxes de luxe que són inabastables amb un salari”, es qüestiona el comerciant. La mateixa explicació serveix per justificar lloguers que en alguns casos se situen en 40.000 euros mensuals, “afegint el cost del personal, manteniment del local i altres despeses”. Els números, segons apunten, no quadrarien amb una venda habitual d’un súper.

Els contrabandistes coneixen els cotxes policials i l’hotel dels gendarmes francesos

L’altra fórmula que els pascasencs coneixen permet actuar més ràpid. Al matí es presenta un home a la botiga, comenta que durant el dia recolliran un nombre determinat de cartons, i deixa pagada la mercaderia. Els algerians –la majoria provenen d’aquest país– tan sols han de carregar bosses en diferents viatges al dia. Cap a les 5 de la tarda acostuma a haver-hi més moviment, quan comença el trajecte a peu cap a França. També hi ha qui fa diverses compres de 10 cartons, i n’acumula més dels que es pot comprar per dia i persona. Els cooperants dels comerços –per anomenar-los d’alguna manera– són conscients que poden ser detinguts, “encara que preval reunir uns bons diners per sobre del risc de ser descoberts per la policia”. De fet, l’encarregat que va ser detingut en la darrera operació va tornar a la feina en pocs dies.

Els contrabandistes saben identificar els cotxes de la policia, i mig poble sap on s’allotgen i vigilen els gendarmes francesos, amb vistes al carrer comercial i molt a prop de l’accés a territori francès. “És una cadena”, precisen els veïns: “Subministrament, venda i introducció al mercat negre del país veí”. El Govern francès no amaga la seva preocupació i enuig, l’andorrà introdueix mesures per frenar l’activitat, però la diferència de preus fa irresistible el contraban del tabac. Només cal veure què passa a la Jonquera.