La taxa de dependència de la gent gran es triplicarà en vint-i-cinc anys

L’envelliment de la població és un problema generalitzat a tot occident, però el Fons Monetari Internacional (FMI) alerta que l’impacte pot ser més notable a Andorra que a altres territoris. Actualment, el país gaudeix d’una taxa de dependència de la gent gran relativament baixa –un 22% l’any 2022– en comparació amb la mitjana dels països de la UE. Tot i això, a causa de la disminució de la fertilitat i l’augment de l’esperança de vida, es preveu que aquesta taxa augmenti considerablement i arribi al 73% l’any 2050, una xifra superior a la prevista per a la majoria dels països de la Unió Europea. Aquest canvi demogràfic comportarà previsiblement un augment significatiu de la despesa en pensions, fet que pot exercir pressió sobre el sistema de seguretat social i les finances públiques del país, segons alerta l’organisme.

Entre el 2010 i el 2024, la proporció de gent de 65 anys o més ha passat de l’11% al 15%

L’esperança de vida a Andorra ha augmentat de manera constant, gràcies a un desenvolupament socioeconòmic estable i a uns alts estàndards de vida, tal com destaca l’informe. L’any 2023, l’esperança de vida va arribar als 84,6 anys, gairebé tres anys més que la mitjana europea. Al mateix temps, la taxa de fertilitat ha anat disminuint, passant d’1,41 naixements per dona l’any 2010 a només 0,79 l’any 2023, molt per sota del llindar de reemplaçament generacional, situat en 2,1. Com a resultat d’aquestes tendències –més longevitat i menys natalitat–, la població andorrana ha envellit ràpidament. Entre el 2010 i el 2024, la proporció de persones de 65 anys o més ha passat de l’11% al 15%, mentre que la proporció de nens i nenes ha baixat del 16% a l’11%. Aquestes tendències demogràfiques contrastades reflecteixen patrons generals que es donen a Europa, però són especialment marcats a Andorra, on l’augment de la longevitat i el descens de la natalitat estan accelerant l’envelliment de la població.

S'ha passat d’1,41 naixements per dona l’any 2010 a 0,79 l’any 2023

Aquestes dades tindran un impacte negatiu sobre el sistema de pensions, ja que la població activa haurà de fer-se càrrec d’una quantitat més important de pensionistes. Fins ara, el sistema ha generat superàvits anuals, ja que les cotitzacions han superat les prestacions. Tanmateix, sota un escenari de no aplicar reformes, i a mesura que la població envelleix, es preveu que el sistema entri en dèficit a partir del 2027, i que el fons de reserva de la jubilació s’esgoti l’any 2043.

La immigració, clau

Tot i l’envelliment significatiu de la població, la proporció de la població en edat de treballar (de 20 a 64 anys) s’ha mantingut notablement estable, representant al voltant del 68% de la població total durant l’última dècada. Un factor clau per a aquesta estabilitat ha estat la migració entrant. Entre els anys 2016 i el 2023 la població d’Andorra va créixer en 12.000 persones.

La gran majoria d’aquest augment –un 89%– es va deure a la migració neta, que va afegir 10.700 persones al país. D’entre aquestes, el 92% (o 9.800 persones) eren en edat laboral. En comparació amb els països de la Unió Europea, Andorra va registrar una de les taxes de migració neta més altes.